Resultats de la cerca
Es mostren 1476 resultats
teorema de la teranyina

Representació gràfica del teorema de la teranyina, en el cas que es tendeixi cap al preu d’equilibri (P*)
© fototeca.cat
Economia
Teorema que explica els mecanismes d’ajust entre la corba d’oferta i la de demanda quan entre les decisions de produir i les de comprar hi ha un espai de temps considerable.
Aquest mecanisme, especialment aplicable als mercats de productes agrícoles, actua de la següent manera el preu del producte en un moment determinat condiciona la quantitat que sofrirà en el període següent, i aquesta determinarà la quantitat demanada i el preu corresponent, i així successivament Com més rígida sigui la corba d’oferta, més petita serà la variació en la quantitat produïda en variar el preu i com més rígida sigui la corba de demanda més gran serà la variació del preu provocada per les decisions de compra dels consumidors Segons que la rigidesa de la corba d’oferta sigui més o…
apreciació
Economia
Elevació del valor d’una moneda respecte d’una altra o altres com a conseqüència del joc de l’oferta i la demanda als mercats de canvis.
L’encariment es produeix quan augmenta la demanda d’una moneda respecte a d’altres Normalment, la tendència a l’adquisició d’una divisa té a veure amb els pagaments internacionals de transaccions, amb la qual cosa esdevé un refugi en situacions en què altres actius cauen, o bé es produeix per inversió o especulació
rigidesa
Economia
Condició de certes variables econòmiques —com ara l’oferta, la demanda, els costs, els salaris, etc—, de les quals indica una baixa elasticitat respecte a una altra variable.
La rigidesa de l’oferta o de la demanda és emprada per a indicar una insensibilitat d’aquestes a una variació dels preus La rigidesa de costs és emprada per a indicar la inexistència d’economies a escala, és a dir, la relació constant entre costs i producció
monopoli
Economia
Forma de mercat en què l’oferta és concentrada a les mans d’un sol oferent i la demanda és atomitzada.
Les diferents configuracions possibles de les condicions de l’oferta donen peu a altres formes de mercat assimilades sovint a una definició en sentit ampli de monopoli, com, per exemple, el duopoli , quan els oferents d’una mercaderia només són dos, i l' oligopoli , quan els oferents són un nombre restringit De la mateixa manera, quan el mercat es caracteritza per l’existència d’un demandant i molts oferents, hom l’anomena monopoli de demanda o monopsoni També es pot distingir entre monopoli natural , quan es parla de recursos naturals d’un caire especial, monopoli econòmic , quan es tracta…
rèplica
Dret processal
Segon escrit que presenta l’actor en els judicis ordinaris de major quantia, impugnant les excepcions i els mitjans de defensa al·legats pel demandat en la seva contestació a la demanda.
Com la dúplica, és un escrit potestatiu, talment que, si el demandant renuncia a la rèplica, el demandat no pot fer ús de la dúplica De forma concreta, definitiva i en paràgrafs numerats, l’escrit només pot modificar els punts i les pretensions consignats en la demanda, però no pas els que constitueixen l’objecte principal del plet
monopsoni
Economia
Monopoli de demanda.
És una forma de mercat en què hi ha un únic comprador enfront d’una oferta atomitzada
quadre macroeconòmic
Economia
Taula estadística de síntesi en la qual figuren els agregats bàsics de la comptabilitat nacional i que són necessaris per a avaluar el producte interior brut calculat des de l’òptica de la demanda i l’oferta.
Contempla, per tant, les estimacions de les variables de la demanda interna consum i inversió i de la balança de béns i serveis amb l’exterior, així com el valor afegit brut aportat per cadascun dels grans sectors productius i els impostos de diferent tipus Les dades d’un quadre econòmic acostumen a aparèixer en termes reals descomptat l’efecte de la inflació i en forma de taxes de creixement S'utilitza com a resum de la situació econòmica d’un país
libel
Dret català
Clam, demanda, querella o denúncia.
Segons els juristes medievals catalans, els defectes en el libel no viciaven el procés, mentre hi constés la intenció del qui reclamava, però, una vegada arribat el tràmit de la litis-contestatio , no podia ésser canviat En causes verbals poc importants no calia libel, sinó només la compareixènça de l’interessat