Resultats de la cerca

Seleccionador espanyol de wushu, participà en la fundació de la Sala d’Esgrima Amposta, que presideix, i aplicà a l’esgrima les tècniques de les arts marcials És tècnic al CCTE Terres de l’Ebre, Amposta i seleccionador espanyol sub-23 de l’equip masculí d’espasa Entre els seus deixebles destaca Pau Roselló, campió d’Europa i del món cadet el 2007 El 2009 rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes També publicà llibres sobre les arts marcials

Fundà la Societat Catalana de Gimnàstica, de Barcelona 1887, i diverses publicacions esportives, com Los Deportes 1898 i El Mundo Deportivo 1906 President de la Unión Velocipédica Española 1911, collaborà en moltes publicacions esportives espanyoles i en L’Auto , de París, i dirigí la revista Stadium 1920-29 Contribuí a fundar la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i membre fundador de l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva Impulsà la construcció de l’estadi de Montjuïc, a Barcelona

Advocat de professió El 1954 s’incorporà a la comissió jurídica de la Federació Catalana, de la qual formà part de la junta directiva i en fou president 1959-72 Després presidí la Federació Espanyola 1972-84, 1992-2004, i sota el seu mandat s’organitzà l’Eurobàsket de Barcelona 1973 També realitzà tasques directives al Comité Olímpic Espanyol, al Consejo Superior de Deportes i a la FIBA, que el 2010 l’incorporà al seu Hall of Fame Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el 2005 l’Orde Olímpic

Publicació capdavantera de la premsa esportiva catalana, contenia informació d’esports en general amb una especial atenció al món del ciclisme Durant un breu període del 1898 es fusionà amb El Veloz , de Madrid, i aparegué amb el títol de Veloz Sport  A partir del juliol del 1898 reaparegué amb el nom original, tot i que el febrer del 1899 es fusionà novament i de forma temporal amb el setmanari Los Deportes A partir del 1901 emprengué una nova etapa amb la mateixa línia anterior Sempre fou dirigida per Baldomero Álvarez

Destacà com a navegant vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic Arenys de Mar Ocupà càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, el Comitè Internacional de Creuers del Mediterrani i la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, i dirigí el Museu Marítim de Barcelona 1958-86 Divulgà la història dels esports nàutics a través d’articles i del llibre Los deportes náuticos en Catalunya 1821-1936 más de un siglo de remo, vela y motor 1978 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989,…

Vinculat al Club Nàutic el Masnou i al Club Nàutic Vilassar de Mar, s’inicià en la navegació amb la classe vaurien, de la qual fou secretari internacional Fou president de les Federacions Catalana 1969-71 i Espanyola 1971-84 de Vela i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol També presidí l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona Creà l’Escola Nacional de Vela de Palamós Rebé, entre altres distincions, la medalla al mèrit esportiu, la medalla de la Delegación Nacional de Deportes i la Forjadors de la Història Esportiva…

És metge de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i responsable de la Secció de Ciències de l’Esport de la mateixa secretaria des de l’any 1998, cap dels serveis mèdics del CN Sabadell des del 1982, metge de la secció d’handbol del FC Barcelona des del 1993 i de la selecció espanyola d’handbol des del 2009 És membre de la Comisión Antidopaje del Consejo Superior de Deportes des del 1997, i coordinador general de la Comissió Antidopatge de Catalunya des de l’any 2002 Dirigí la revista Apunts Medicina de l’esport 1998-2005

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

El 1988 aconseguí la internacionalitat Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en els d’Atlanta 1996, on dirigí la final femenina, i en els Jocs Paralimpícs de Barcelona 1992 i d’Atenes 2004 El 1993 fou escollit membre del Comitè de Regles de la federació internacional ITTF i el 1997 es convertí en el primer jutge àrbitre internacional de l’Estat espanyol Ha dirigit partits en diversos Campionats del Món i d’Europa Rebé el reconeixement del Comitè Olímpic de Catalunya COC i la medalla al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

Fou l’impulsor del Club de Tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria i fou secretari de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya També fou secretari del Comitè Olímpic Català, encarregat de presentar la candidatura Barcelona 1924 Fundà la Confederació Esportiva de Catalunya, de la qual també fou secretari També exercí aquest càrrec al Comitè Olímpic Espanyol, des de la seva fundació el 1924 El 1941 fou nomenat secretari general de la Delegación Nacional de Deportes de la FET y de las JONS Com a periodista escriví a les publicacions Tenis i La…