Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
abrasímetre
Tecnologia
Aparell per a mesurar la resistència dels materials a l’abrasió i, indirectament, al desgast per fricció.
Utilitzat per a matèries de característiques físiques molt diferents productes tèxtils, cautxú, etc, la seva estructura varia segons el material assajat, però consisteix fonamentalment en un capçal portaabrasiu que frega la proveta en condicions preestablertes de pressió, velocitat i nombre de passades La mesura és obtinguda sotmetent la proveta, tractada amb l’abrasímetre, a assaigs de resistència a la tracció, o bé determinant-ne la variació de pes
Frantz Fanon
Psiquiatria
Política
Psiquiatre i politicòleg afroamericà.
Estudià medicina a París, i el 1952 començà d’exercir la psiquiatria a Algèria, on s’integrà al Front d’Alliberament Nacional FLN i fou collaborador del seu òrgan d’expressió Políticament, veié els camperols com una veritable força revolucionària en psiquiatria considerà el context social com a determinant de les neurosis Escriví, entre altres obres, Peau noire, masques blancs 1952 i Les damnés de la terre 1961
Saint Lucia 2009
Estat
La profunditat de la crisi econòmica als Estats Units i a Europa va frenar les visites turístiques, fet que va afavorir la davallada del PIB al 2,5% i l'acomiadament de treballadors La indústria turística representa gairebé el 75% dels ingressos en divises del país i un motor econòmic rellevant per als fluxos d'importació d'una variada gamma de productes, a més de ser determinant en el dinamisme de la construcció
Ivor Armstrong Richards
Literatura anglesa
Crític literari anglès.
Professor a Cambridge, els seus escrits teòrics, de caràcter marcadament psicologista, tingueren un paper determinant en la formació dels nous corrents crítics del principi de segle Juntament amb CKOgden escriví The Meaning of the Meaning 1923, de gran repercussió en la teoria del llenguatge Altres assaigs d’importància són Principles of Literary Criticism 1924, Practical Criticism 1929 i The Philosophy of Rethoric 1936, en els quals la principal aportació està a assenyalar la diversitat semàntica de l’estructura poètica
àrea estratègica de negoci
Economia
Parcel·la o subdivisió de l’entorn específic en què es pot aplicar una mateixa estratègia a una unitat estratègica de negoci, i per tant molt pròxim a entorn competitiu.
És una part determinant d’una filera de producció, i el seu domini permet controlar la totalitat de la filera, tant cap amunt com cap avall, la qual cosa justifica els esforços de recerca de l’empresa en aquests segments La relació entre els conceptes de segment estratègic i unitat estratègica de negoci és tan estreta que molts autors parlen de segmentació estratègica per referir-se a l’agrupació de negocis que admeten o requereixen una mateixa estratègia
Ramon Desbrull
Urbanisme
Urbanista.
A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació o reorganització d’onze viles de l’illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví 1307 l’obra Aquarum forensium
biodisponibilitat
Alimentació
Farmàcia
Fracció o percentatge alliberat d’una substància administrada (droga) o ingerida (aliment) que resulta útil o que és biològicament activa en ingressar a la circulació general o en atènyer l’òrgan a què va destinada.
Farmacològicament hom la determina o bé calculant la concentració de la droga en els fluids corporals o bé determinant la magnitud de la resposta farmacològica, això és, la fracció de la dosi del fàrmac que és aprofitable per a l’organisme en condicions òptimes En el cas dels nutrients, val a dir que no sempre tota la quantitat d’una substància determinada, present en un aliment concret, és digerida i absorbida i, per tant, és útil per a l’organisme
aerotaxi
Biologia
Fenomen quimiotàctic
l’estímul determinant del qual és la presència o l’absència d’oxigen.
música repetitiva
Música
Música basada en la repetició constant, variada o no, de fragments melòdics o rítmics.
La música repetitiva, també anomenada sistemàtica en un principi, aparegué als Estats Units d’Amèrica cap a l’any 1960 i La Monte Young, Terry Riley, Steve Reich i Philipp Glass en foren alguns dels primers exponents Les seves tècniques s’inspiren sovint en músiques no occidentals, i la influència de John Cage fou determinant per als compositors esmentats Les expressions música repetitiva i música sistemàtica, especialment aquesta darrera, han perdut validesa en favor de música minimalista o minimalisme , terme generalitzat per a referir-se a l’estil o conjunt d’estils en qüestió
embocadura
Música
Posició o acció dels llavis i la cavitat bucal de l’intèrpret sobre un instrument de vent al moment de fer-lo sonar.
En les flautes i els clarinets els llavis sempre resten més o menys oberts deixant una sortida contínua per a l’aire dels pulmons En els instruments de broquet, en canvi, en prémer-los l’un contra l’altre, els llavis actuen de forma interruptiva tot generant la vibració inicial En general, la posició dels llavis és un factor determinant de la qualitat i el control correcte del so En aquest sentit, es parla d’una embocadura correcta o bona, associada a una bona sonoritat de l’instrument