Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
aminopeptidasa
Bioquímica
Nom genèric dels enzims proteolítics d’origen gastrointestinal que hidrolitzen pèptids, i que es caracteritzen pel fet de catalitzar la hidròlisi dels enllaços peptídics adjacents al grup α-amino lliure del pèptid damunt el qual actuen.
Aquesta propietat que els fa molt útils per a establir la seqüència dels aminoàcids d’una molècula proteica Gairebé tots són metalloenzims i diversos d’entre ells són activats pels ions manganès, magnesi, cobalt i zinc Les aminopeptidases comprenen l' aminoacil-oligopèptidohidrolasa, l' aminoacil-dipèptidohidrolasa i la leucin-aminopeptidasa El primer d’aquests enzims actua sobre diversos oligopèptids provocant la reacció i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids La…
aquília
Patologia humana
Absència de suc gàstric (aclorhídria) o escassa presència d’àcid clorhídric (hipoclorhídria).
Es dóna amb certa freqüència en malalts afectats de gastritis crònica atròfica, a vegades acompanyada d’anèmia perniciosa, anèmia ferropènica o càncer, i també després d’una gastrectomia Produeix trastorns en la digestió i diarrees
predació
Ecologia
Relació tròfica entre depredadors i preses.
Representa un estat evolutiu avançat entre els diferents tipus d’alimentació La predació implica especialització en la persecució, captura i digestió de l’aliment El sistema depredador-presa manté equilibrades entre certs valors les poblacions naturals
colepoesi
Biologia
Secreció de bilis per les cèl·lules hepàtiques.
La colepoesi és augmentada per l’estimulació vagal i també, durant les fases de la digestió, per la circulació enterohepàtica de les sals biliars i de la secretina duodenojejunal La colepoesi normal diària oscilla entre 300 i 1 200 cc
mètode de Kjeldahl
Química
Mètode emprat per a la determinació del nitrogen amoniacal.
Es fonamenta en la transformació de la substància nitrogenada en sulfat amònic, per digestió amb àcid sulfúric en presència de sulfat de coure com a catalitzador Hom destilla finalment el líquid per a recollir l’amoníac sobre una solució valorada d’un àcid inorgànic
Leopold Gmelin
Química
Químic alemany, deixeble de F. Wöhler.
Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química
Funció i activitat de l’intestí prim
Fisiologia humana
Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal , és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cellulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cellulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies D’una banda, al fet que l’intestí prim rebi les…
bol alimentari
Alimentació
Massa que formen els aliments després de mastegats i insalivats, i que està llesta per a ésser deglutida.
Aquesta massa és el resultat de la que es considera la primera fase de digestió mecànica masticació i química acció d’amilases, enzims que degraden els hidrats de carboni dels aliments, i té com a objectius facilitar la deglució i l’acció dels enzims i sucs digestius del tub digestiu
enterocinasa
Bioquímica
Enzim proteolític que transforma el tripsinogen en tripsina.
És segregada per les cèllules de la mucosa del duodè, i es dóna en el suc intestinal, però no té una acció digestiva directa sobre els aliments Actua alliberant un hexapèptid del tripsinogen, i el converteix en tripsina, que afavoreix la digestió dels aliments proteics Hom també l’anomena enteropeptidasa
camamilla

Planta de la camamilla
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són olorosos.
Viu en terres conreades, guarets, etc L’involucre i les flors principalment contenen diverses essències antemè, azulè, etc, tanins, àcid salicílic, etc Els seus capítols, secs, són emprats en infusió, que és antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió Ben concentrada, o en tintura alcohòlica, serveix per a aclarir el color dels cabells