Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933

Creador d’una línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantalon per a tota mena de vestits Fou un dels més importants inductors de la moda avançada dels anys seixanta a Barcelona

Es titulà el 1962 en arquitectura i es doctorà el 1967 Becat per la Ford Foundation, s’especialitzà en disseny industrial als EUA 1964 De tornada a Barcelona, fou nomenat professor de l’escola de disseny Elisava Entre altres iniciatives, promogué la VIII Conferència Internacional d’Estudiants d’Arquitectura 1963, la creació del Centre Informatiu del Disseny Industrial i el Congrés Internacional de Disseny a Eivissa 1971 Fou també secretari-fundador de l’ ADI-FAD  i vicepresident del FAD President del Casino Llagosterenc de 1998 a 2004, impulsà la recuperació i la renovació d'aquesta entitat

Estudià a Llotja 1954-60 i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1958-65 Treballà a l’estudi de FCorrea i AMilà 1961-64 i fou fundador de l’Studio PER 1964, amb PBonet, CCirici i Lluís Clotet i Ballús Collaborà habitualment amb aquest fins el 1984 L’any 1987 s’associà amb CDíaz Alguns projectes en què ha pres part són l’ampliació de la facultat de medicina de Barcelona 1980, primer premi, el remodelatge del Palau de la Música Catalana 1982, la nova seu del Banc d’Espanya a Girona 1981-83 o les Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues 1987-90, i diversos projectes urbanístics…

Obtingué el títol a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1965 Integrant de l’Estudi PER —juntament amb Òscar Tusquets i Guillèn , Josep Bonet i Bertran i Cristian Cirici i Alomar —, formà equip amb el primer dels arquitectes esmentats fins el 1984 La primera obra d’importància que realitzaren fou la botiga “Sonor” de Barcelona 1965, actualment remodelada, per la qual obtingueren els  premis FAD d’Interiorisme, obtingut novament per la realització de les oficines de la companyia Aerojet Express a Barcelona 1971 L’obra de l’equip Clotet-Tusquets s’inscriu plenament dins del…

Disposa d’un centre d’exposicions artístiques situat a Caldes d’Estrac, inaugurat al maig del 2003, per exhibir i difondre el fons artístic de la collecció d’art aportada per Palau i Fabre —que inclou obres d’artistes contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló o Pepe Yagües—, així com els seus arxius i biblioteca És d’especial importància el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso, que el converteixen en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’artista malagueny, després de la Fundació Picasso de Barcelona El fons de la Fundació Palau és constituït també pel fons aplegat…

Realitzà estudis d’enginyeria agrònoma i a l’escola Eina de Barcelona A partir del 1985 començà a collaborar per a diverses revistes de moda espanyoles i estrangeres, i més tard fou realitzador de campanyes publicitàries Ha realitzat també catàlegs de moda i collabora habitualment en revistes de publicitat, disseny i fotografia L’any 1990 participà en l’exposició fotogràfica Catalonia'90 a Nova York

El 1882 fundà la Century Guild, que edità The Hobby Horse , primer intent de renovació de la tipografia i de la illustració segons els plantejaments, mig goticistes, mig modernistes, de les Arts and Crafts Són molt coneguts els seus dissenys de papers pintats i de teixits estilitzant ocells i flors El 1904 abandonà les arts plàstiques i es dedicà a exposar les seves teories socials

Director de l' escola de Glasgow El 1913 s’installà a Londres, on dissenyà mobles i teixits Els últims anys de la seva vida es dedicà a pintar aquarelles Conjuntament amb Herbert Mac Nair i les germanes Mac Donald constituïren el grup The Four , que se significà pel refús als historicismes i eclecticismes acadèmics, posició que ja es manifestà en la seva primera obra, l’edifici per al diari Glasgow Herald 1894 La Glasgow School of Art amb la seva biblioteca 1898-1909, la casa de camp Hill House Helensburgh 1902-03 i diversos salons de te per a Miss Granston són les seves obres més…

Inicià les seves pràctiques conjuntament amb GEStreet, amb qui conegué William Morris Juntament amb ell i amb alguns prerafaelites, el 1861 creà la primera societat de WMorris per al disseny d’objectes En 1859-60 edificà la Red House per a WMorris aquesta casa, construïda de dintre cap enfora, sense recobrir els maons i deixant veure la construcció interior, fou un primer pas cap al funcionalisme Altres cases, també de camp, sobretot Routon Grange 1881-91, que segueixen les normes de la seva primera obra, és a dir, la incorporació de solucions medievals però no historicistes, posaren fi a la…