Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
Joseph Comère
Farmàcia
Farmacèutic i algòleg occità.
Estudià les diatomees i les desmidiàcies del Llenguadoc i dels Pirineus Publicà Les Diatomées des Pyrénées 1894, un dels primers treballs d’algologia de les aigües dolces que afecta els Països Catalans
espiril·làcies
Biologia
Família de bacteris pseudomonadals, gramnegatius, en forma corbada (vibrions) o de tirabuixó (espirils), aerobis o anaerobis, dotats d’una gran mobilitat pel fet que a cadascun dels extrems de la cèl·lula hi ha dos plomalls de flagels.
La majoria són quimioorganòtrofs, llevat d’un petit grup de fotosintetitzadors, i habiten en les aigües dolces o salades, excepte Vibrio cholerae , bacteri patogènic de l’home Inclou, entre altres, els gèneres Vibrio, Desulfovibrio i Spirillum
nèuston
Ecologia
Comunitat d’organismes que habiten en contacte amb la superfície lliure de l’aigua, tant per sobre com per sota.
A les aigües dolces, aquesta comunitat és relativament important i diversa A la mar, tot i ésser molt més migrada, en formen part alguns sifonòfors borm de vela, barquets, cirrípedes, copèpodes i, fins i tot, gèrrids sabater
perca
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels pèrcids, que pot assolir els 60 cm de longitud i que té dues aletes dorsals molt juntes, la primera amb radis durs i la segona amb radis tous.
És de color daurat amb bandes transversals fosques Habita a les aigües dolces És molt voraç i es nodreix de peixos petits L’espècie Perca fluviatilis es troba en una gran part d’Europa i d’Àsia
heterolobosis
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes excavats ameboides.
Es caracteritzen per realitzar mitosis intranuclears sense divisió del citoplasma, presentar una fase temporal flagellar, tenir les crestes mitocondrials planes i un aparell de Golgi no organitzat en piles membranoses Viuen principalment en aigües dolces i marines
looc
Farmàcia
Medicament de consistència xaroposa administrat per via oral.
Generalment és una emulsió d’un oli i un mucílag El més conegut és el looc blanc , fet a base d’ametlles dolces i amargues, goma tragacant, sucre i aigua de flor de taronger Actualment ha caigut en desús
monotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla generalment espiralada, que, per reducció dels òrgans del cantó dret, posseeixen solament una brànquia, una aurícula i un nefridi.
És un grup molt nombrós, principalment marí, que té, però, representants a les aigües dolces i terrestres Enclou espècies fitòfagues i depredadores Típicament són animals bentònics, encara que hi ha tot un subordre, el dels heteròpodes, d’animals planctònics
alfanic
Alimentació
Gastronomia
Dolç fet de sucre pastat amb oli d’ametlles dolces.
heliozous
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes amb el cos cel·lular dividit en un ectoplasma molt vacuolitzat i un endoplasma amb un nucli o més d’un.
Tenen axopodis disposats radialment al voltant del cos i proveïts sovint d’un exoesquelet silícic Habiten a les aigües dolces, bé que n'hi ha de marins Presenten una reproducció alternant, sexual o asexual, i es nodreixen d’altres protozous
caulobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals; de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió, tenen un peduncle més o menys llarg, d’origen molt divers segons els gèneres, amb el qual es fixen a un substrat submergit; són gramnegatius.
Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella