Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Querol
Poble
Poble del municipi de Porta (Alta Cerdanya), a 1 350 m alt, a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol ja esmentada al segle IX, de la qual esdevingué el centre El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol , que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745
Arran

Illa d’Arran
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa d’Escòcia, pertanyent al comtat de Bute.
Situada al Canal del Nord, davant de l’estuari del Firth of Clyde El nord de l’illa és dominat pel Goat Fell 874 m i solcat per valls glacials profundes, i al sud predominen materials del Triàsic metamorfosats per intrusions volcàniques La pesca i el turisme són els principals recursos
estanys de la Gallina
Circ lacustre de la capçalera del pic de Tavascan, al municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós.
És dominat pel Mont-roig 2 870 m alt i pel pic Major de la Gallina 2 758 m alt pel cantó de ponent i pel pic de Ventolau 2 843 m alt pel S El més alt dels estanys, l' estany Major de la Gallina, és a 2 500 m d’altitud
concurrència
Economia
Situació de mercat caracteritzada, en general i tradicionalment, per la lliure entrada
i la igualtat de possibilitats.
En aquest sentit qualsevol individu o empresa pot participar en el mercat sense que la intervenció de l’estat, dels trusts, càrtels i altres grups trenqui la paritat entre els concurrents Modernament hom parla de concurrència perfecta i imperfecta, entenent per la segona el fet que el mercat estigui dominat per monopolis
serra del Cavall
Serra
Serra (933 m alt.) del terme de Petrer (Valls del Vinalopó).
Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit
tractat de Montsó
Història
Pacte signat entre els representants de Lluís XIII de França i Felip IV de Castella, a Montsó —on el rei castellà celebrava corts—, el 5 de maig de 1626.
El tractat reconeixia la independència de la Valtellina , Bormio i Chiavenna, sota control del papat i, de fet, dins l’àrea d’influència castellana, cosa que assegurava les comunicacions entre el Milanesat, dominat per Castella, i l’imperi austríac i permetia el forniment d’armes i diners a les tropes hispanoaustríaques que lluitaven a la guerra dels Trenta Anys
Ateneu Català de la Classe Obrera
Història
Associació fundada el 1861, a Barcelona, amb el propòsit de servir culturalment als obrers.
Fins el 1868 fou dominat pels liberals progressistes, però a partir de la revolució de setembre d’aquest any hi predominaren els bakuninistes com Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch, Josep Llunas i Pujals Igualment com la secció espanyola de la Primera Internacional, fou clausurat en produir-se el cop d’estat del general Pavia el gener del 1874
Marta Pessarrodona rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
L’escriptora Marta Pessarrodona rep el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música Com va passar en l’edició del 2018, l’acte està dominat per la reivindicació de la independència, la democràcia, l’autodeterminació i la llibertat dels presos polítics, entre els quals Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, entitat que atorga el premi
Restitució dels noms franquistes a la ciutat d’Alacant
L’Ajuntament de la ciutat d’Alacant torna a collocar les plaques amb els noms franquistes que havia fet retirar La mesura és conseqüència de la decisió favorable de la jutgessa al recurs presentat pel PP en contra de la resolució del consistori, dominat pels partits d’esquerra El canvi de nom afecta uns quaranta-cinc carrers i places de la ciutat
Appenzell
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa, dividit des del 1597 en els subcantons d’ Appenzell-Ausser-Rhoden
i Appenzell-Inner-Rhoden
.
Constituït per un altiplà, dominat pel massís de Säntis 2 502 m, té una economia basada en la ramaderia, les indústries que en deriven i el turisme El cantó fou incorporat a la Confederació Helvètica el 1513, però fou dividit per tal de separar les regions que havien acceptat la reforma protestant Ausser-Rhoden i les que romanien catòliques Inner-Rhoden La població és de parla alemanya