Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
controvèrsia
Cristianisme
Mètode teològic emprat en la polèmica de punts discutits, tant si es tracta de veritats bàsiques no compartides per les diverses confessions cristianes com de punts secundaris en què no es posen d’acord les escoles teològiques.
En el primer sentit, són típiques les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus huius temporis haereticos , de Roberto Bellarmino, conegudes com les Controvèrsies per antonomàsia en el segon, foren famoses durant els s XVI i XVII les controvèrsies De Auxiliis entre dominicans i jesuïtes, sobre el problema de la gràcia de Déu i de la llibertat humana
Domènec Comerma i Bonet
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
Fou doctor en teologia, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona i provincial de l’orde dels dominicans 1819-25 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1816 Publicà Discurso sobre las épocas de la entrada de los fenicios, griegos y cartagineses en Cataluña i Noticias acerca del jubileo del Año Santo 1826
Jordi Bosc i de Verí
Música
Orguener.
Construí l’orgue de la catedral, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma, el de la Capella Reial de Madrid, d’on fou nomenat orguener titular 1778 i el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món Publicà Reglas para la construcción de los órganos Construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits
Honori III
Cristianisme
Nom que adoptà Cencio Savelli en esdevenir papa (1216-27).
Continuà l’obra del seu antecessor, Innocenci III Coronà emperador Frederic II 1220 i incità França i Catalunya contra els albigesos, i per això estigué en relació estreta amb Jaume I, del qual havia estat protector, quan aquest era molt jove Com a escriptor, és sobretot important en la literatura jurídica Compilatio quinta, Compilationes decretalium Aprovà els nous ordes dels dominicans, franciscans i carmelitans
Ramon Berard
Cristianisme
Missioner dominicà.
Abans de professar, ensenyà dret canònic a Lleida Anà com a missioner a Nova Espanya i a les Filipines 1678 Fou rector i canceller de la Universitat de Santo Tomás, de Manila Partidari de l’arquebisbe de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa Restà a Barcelona com a predicador més tard passà a Madrid, on fou nomenat procurador dels dominicans filipins Els seus escrits han romàs inèdits
Cristòfor Llorenç
Pintura
Pintor.
Considerat deixeble de Joan de Joanes Fou notari a Bocairent Féu un conjunt de teles arcaïtzants sobre sant Domènec per al convent de dominicans de Sant Onofre de Xàtiva València, Museu de Belles Arts Té altres obres a València —Sant Miquel dels Reis—, Elda, Castalla, Alaquàs, Quatretonda i Cabdet, on treballà amb el seu germà Onofre Llorens Hom ha dividit sovint la seva activitat entre dos pintors homònims que podrien ésser pare i fill
Francesc Roger
Cristianisme
Frare dominicà i bisbe de Solsona (1657-63).
Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1615 i el mateix any fou tramès a estudiar filosofia al collegi major de Solsona i teologia a Girona Fou catedràtic de teologia de la Universitat de Girona entre el 1637 i el 1645 provincial dels dominicans de l’antiga Corona catalanoaragonesa 1645-49 Bisbe de Solsona, endegà el Seminari, protegí la Universitat de Solsona, creada el 1620 féu unes visites pastorals detallades del seu bisbat
Diogo de Torralva
Arquitectura
Arquitecte portuguès actiu del 1529 al 1566.
En les seves obres s’apartà de l’estètica manuelina i optà per inspirar-se en el Renaixement italià D’ell són l’absis dels Jerónimos de Belém, l’església del convent dels dominicans d’Elvas, les de Santo Amaro i de la Mitra, de Lisboa, i el claustre de Dos Felipes i l’església de Santa Maria de Conceição, de Tomar Collaborà en la reconstrucció de l’església de Graça, d’Évora
Benet Corominas
Literatura
Polígraf.
Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874 Fou vicari provincial dels dominicans de Manila 1875 Emmalaltí i tornà a Àvila Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis Institutionum Canonicorum Libri IV Manila, 1871 i Las campanas Manila, 1863, recull d’articles publicats en els periòdics Católico Filipino i El Oriente , de Manila
Ulrich von Hutten
Filosofia
Humanista alemany.
De família noble, abandonà el monestir de Fulda 1505 per portar una vida d’aventurer i dedicar-se als seus estudis Fou partidari d’Erasme i de la nova teologia, i defensà Reuchlin enfront dels dominicans de Colònia Fou un els autors de les Epistolae obscurorum virorum 1516, i ell mateix traduí els seus diàlegs a l’alemany Ajudà militarment Luter i, en ésser derrotats per Carles V, s’exilià a Suïssa