Resultats de la cerca
Es mostren 1586 resultats
integral de superfície
Matemàtiques
Integral definida sobre una superfície.
Donada una superfície S a l’espai, parametritzada per l’assignació u,v ∈ D ⊂ℝ 2 → r u,v = x u,v , y u,v , z u,v , i una funció real f definida i fitada sobre S, f S ⊂ℝ 3 →ℝ, definida per l’assignació r → f r , valor donat per la integral quan aquesta integral doble existeix Hom l’anomena integral de f sobre S Hom pot definir també la integral de superfície d’una funció vectorial Donada la superfície S , i una funció vectorial definida i fitada sobre S , f S ⊂ℝ 3 →ℝ 3 , la integral de f sobre S o flux de f a través de S és la integral quan aquesta integral…
mesura

Principals unitats de mesura internacional
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espècie elegida com a unitat
, amb la finalitat d’establir unes relacions o la deducció d’unes conclusions.
Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són…
circulació d’un vector al llarg d’una corba
Matemàtiques
Quantitat numèrica definida, dins un camp vectorial V
, com el límit de la suma dels productes escalars elementals V ·d s
corresponents als diferents elements de corba considerats, quan la longitud dels esmentats elements tendeix a zero.
És donada per la integral curvilínia ∫ c V d s
es Pantaleu
Illa
Illa de la costa occidental de Mallorca, dins el municipi d’Andratx, davant el nucli de Sant Elm, al sud del freu de sa Dragonera.
El 1234 fou donada, igual com aquesta altra illa, a Bernat Basset
API
Física
Escala areomètrica deguda a l’American Petroleum Institute i elegida als EUA com a estàndard per als productes del petroli.
És donada per l’expressió Graus areomètrics API a 15°C = 141,5/pes específic — 131,5
l’Alcaissia
Història
Antiga alqueria del terme municipal de Sollana (Ribera Baixa), entre aquesta vila i la d’Almussafes, prop de l’Albufera.
Fou donada per Jaume I als montpellerins que l’acompanyaren a la conquesta de València
permuta
Dret civil
Contracte entre dos, pel qual s’obliguen a bescanviar-se alguna cosa.
Antecedent històric de la compravenda, es regeix per moltes de les seves normes La diferència està en el fet que en la compravenda hom canvia una cosa per diner, mentre que en la permuta hom canvia una cosa per una altra ambdós contractants actuen com a venedors i n'assumeixen les responsabilitats com en la compravenda Si, a més, hi ha un pagament en diner i les parts contractants no han expressat llur intenció, hom ho considerarà permuta si el valor de la cosa donada com a part del preu excedeix el del diner Si hom perd per evicció la cosa rebuda en permuta, podrà optar per…
teoremes de Guldin

teoremes de Guldin: (a) primer teorema; (b) segon teorema
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teoremes que relacionen el centre de massa d’una corba o d’una superfície amb l’àrea o el volum, respectivament, que generen en girar al voltant d’un eix.
Segons el primer teorema de Guldin , donada una corba plana C , de longitud l , que gira al voltant d’una recta R del seu pla, la qual no talla, l’àrea A de la superfície de revolució que genera és A = 2π dl , on d és la distància des del centre de massa I de la corba a la recta R en el cas purament geomètric, el centre de massa és calculat assignant la mateixa “massa” a tots els punts de la corba matemàtica en el cas físic, el centre de massa és el del sistema de masses puntuals de la corba material El segon teorema de Guldin afirma que, donada una superfície plana…
la Muntanya
Nom donat tradicionalment al sector més muntanyós i més humit de la diòcesi (i regió) de Girona: la zona d’Olot (però no la baixa Garrotxa) i, sovint, també la vall de Camprodon.
Aquesta designació fou donada per Norbert Font i Sagué el 1897 a la comarca d’Olot
tendència central
Matemàtiques
Propensió que presenten determinades dades estadístiques quantitatives a agrupar-se a l’entorn d’una variant, que generalment coincideix amb la mitjana, la mediana o la moda.
La mesura d’aquest agrupament és donada per les mesures de dispersió desviacions mitjana i típica