Resultats de la cerca

Fou molt de temps el representant autèntic de la comèdia lleugera andalusa El 1848 triomfà a Madrid amb dos drames de Ramón Franquela El 1865 passà a formar part de la companyia del Teatro del Príncipe, on es revelà com a actor tràgic

Seguidor de Calderón, a vegades arranjà o amplià comèdies seves, i també es dedicà a refondre obres d’altres autors del s XVII La seva peça més coneguda és No hay plazo que no se cumpla ni deuda que no se pague , versió, bastant encertada, del Don Juan, que anuncia, en certs moments, el futur drama de Zorrilla Les seves Comedias nuevas foren publicades el 1722

Possiblement estudià dret i els últims anys s’ordenà de sacerdot Conreà sobretot l’entremès costumista, satíric i moralitzant, i publicà la colleció titulada Jocoseria Burlas veras, o reprehensión moral y festiva de los desórdenes públicos 1645, que inclou entremesos representats, entremesos cantats, amb addició de música i ball, lloes i xàqueres Això no obstant, la seva vastíssima producció ofereix greus problemes d’atribució i cronologia D’ella cal destacar El talego-niño, El borracho, Los condes fingidos, El guardainfante , etc

Sacerdot, prior de la comunitat de preveres de Cervera Amb Baltasar Sança , elaborà el text cinccentista de la Passió de Cervera 1534, una representació cíclica per als dies de la Setmana Santa i en la qual Ponç mateix actuà fent el paper de Pilat

Fou militar Publicà un almanac, Las resultas de un acaso y olla podrida de labrador Pronóstico para el año 1741 Manresa 1740, on apareix un personatge —un traginer— parlant en català També edità una Comèdia del famós i divertit Carnestoltes , en un acte, una espècie de paròdia d’un acte sacramental i en la qual el Carnestoltes, després de proclamar les delícies de la disbauxa, acaba morint a mans de la Quaresma

Feu els primers estudis a les escoles dels jesuïtes i dels escolapis Fou relligador de llibres i mestre d’aixa S’inicià en el món del teatre en els grups d’afeccionats, i arribà a fer d’actor ocasional en algunes funcions del Principal de València En aquest mateix teatre, el 1862 estrenà el sainet en dos actes Al sa i al pla , que el situà en un primer lloc del teatre català al País Valencià D’entre les seves obres costumistes posteriors cal destacar Aixarop de llarga vida 1862, Més fa el que vol que el que pot 1871, Misèria i companyia 1872, Fugint de les bombes en collaboració amb Eduard…

D’Umbria anà a Roma, on es relacionà amb Dècim Juni Brutus, a qui dedicà algunes obres teatrals És autor de moltes tragèdies, inspirades en originals grecs, de les quals són coneguts els títols de 45 i molts fragments Excellí també en la confecció de fabulae pretextae , obres de caràcter exclusivament romà

Obtingué grans èxits populars amb les comèdies Les petits auvergnats 1797, Coelina, ou l’enfant du mystère 1801 i altres nombrosos melodrames, gènere del qual pot ésser considerat gairebé com el creador

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…

Estudiant a Osuna i soldat a Itàlia, fou després advocat a Madrid És un dels millors deixebles de Lope de Vega, amb una tècnica perfecta i uns recursos dramàtics de primer ordre També, com el seu mestre, donà una gran importància a la poesia popular, que intercalà en les seves peces De les seves obres cal destacar Reinar después de morir , que recull la llegenda d’Inés de Castro, La luna de la sierra , La serrana de la Vera , etc Escriví també la novella satírica, amb trets costumistes i picarescs, El diablo cojuelo 1641, a la manera de Los sueños de Quevedo i, com ell, amb un llenguatge…