Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
Maja
Maja , obra de Francisco Goya, realitzada aproximadament entre els anys 1803 i 1805 (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Nom de dues pintures de Francisco Goya y Lucientes, conegudes com a Maja desnuda
i Maja vestida
, fetes entre el 1803 i el 1805, aproximadament; són al Museo del Prado de Madrid.
Contràriament a la tradició, no es tracta de retrats de la duquessa d’Alba, bé que segurament foren pintades per a ella El primer és un dels pocs exponents del nu femení en la pintura hispànica
Samuel Butler
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Estigué al servei de la duquessa de Kent i de diversos cavallers defensors de la causa puritana, els quals li serviren de model per al poema heroicocòmic Hudibras 1663-78, inspirat parcialment en el Quixot, en el qual satiritzà el puritanisme
Joan I de Luxemburg

Joan I de Luxemburg
© Casa Reial de Luxemburg
Història
Gran duc de Luxemburg i duc de Nassau.
Fill de la gran duquessa Carlota I i del príncep Fèlix de Parma El 1961 fou designat regent, i el 1964, per l’abdicació de la seva mare, esdevingué sobirà del país L’any 2000 abdicà en favor del seu fill Enric
Antonio López Aguado
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Durant el regnat de Ferran VII fou arquitecte major de Madrid, on projectà, en un estil que peca de grandiloqüent, el palau de Sonora, el de la duquessa de Villahermosa 1806, la Puerta de Toledo 1823-27 i el Teatro Real 1818, no acabat fins el 1850
El beso de la muerte
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 66 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Margarita, Ricard Puga, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 26121916, Madrid, 17021917 Sinopsi La duquessa Clara –que és vídua– organitza un ball per presentar en societat la seva filla Margarita, durant el qual aquesta és festejada pel llibertí Luis de Castro Aquest personatge es marca un repte de la mateixa manera que ha estat l’amant de la mare, ho serà també de la filla, i aconseguirà que Margarita li faci un petó en públic…
Vannozza Catanei
Història
Amant del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI.
Muller, primer, de Giorgio della Croce, noble milanès, i, després, de Carlo Canale, també milanès Esdevingué l’amant del cardenal quan aquest era vicecanceller de l’església, i en tingué quatre fills Joan , duc de Gandia, Cèsar , duc de Valentinois, Lucrècia , duquessa de Ferrara, i Jofre , príncep de Squillace
Lluïsa de Savoia
Història
Regent de França (1515).
Filla de Felip de Savoia i duquessa d’Angulema pel seu matrimoni amb Carles de Valois, de qui tingué Francesc I i Margarida de Valois Àvida de poder, es féu confiar la regència durant les campanyes italianes del seu fill Signà, amb Maria d’Àustria, la pau de Cambrai , i escriví un Diari
Enric I de Luxemburg

Enric I de Luxemburg
© Casa Reial de Luxemburg
Història
Gran duc de Luxemburg i duc de Nassau.
Fill de Joan I de Luxemburg i de la Gran Duquessa Josefina-Carlota de Bèlgica Primogènit de quatre germans, el 1981 es casà amb María Teresa Mestre y Badía, de família cubana exiliada El 1998 fou designat lloctinent representant títol que comportava l’assumpció de la majoria dels poders del sobirà i l’any 2000 succeí el seu pare
Jean-Baptiste Perronneau
Pintura
Pintor i pastelista francès.
Conreà el retrat, especialment al pastel, des del 1745 La seva tècnica l’obligà a viatjar arreu d’Europa a causa de la forta competència de MQde La Tour Entre els seus principals retrats, d’un viu colorit, cal esmentar els de La duquessa d’Ayen 1748, Mme de Sorquainville 1749 i Abraham van Robais 1767, tots tres al Musée du Louvre
Maurizio Cazzati
Música
Compositor i organista italià.
Mestre de capella a Ferrara, Bèrgam i Bolonya, tornà a Màntua en qualitat de mestre de capella de la duquessa Anna Isabella Gonzaga Fou un dels creadors de l’escola instrumental de Bolonya, i fou mestre de Vitali Entre les seves obres religioses sobresurten nombrosos oratoris i, en el camp instrumental, els reculls de sonates d’una a cinc parts instrumentals 1648-70