Resultats de la cerca

Deixeble de Manuel Tremulles 1756, fou protegit pel comte de Floridablanca Anà a Roma, on acomplí missions diplomàtiques i seguí els estudis de pintura Fou membre de l’Academia de San Fernando 1776 i de l’Accademia di San Luca, de Roma 1768 Pintà un Autoretrat Accademia di San Luca i una glorificació de Sant Miquel dels Sants, utilitzada per a la canonització i traslladada després a la seu de Vic, on fou destruïda el 1936 Fou conegut amb el pseudònim de Romaní

El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic  Efodi Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea…

Es formà com a jugadora de tennis fins els disset anys i posteriorment passà al tennis de platja i, de manera professional, al pàdel Ha jugat amb el Team Dropshot, fins el 2011, i a partir del 2012 juga amb el Just Ten Ha guanyat els campionats del CT Lleida 2011 i del CN Lleida 2011 Ha estat número 1 del rànquing català individual al final del 2011 En tennis de platja, guanyà juntament amb Gemma Egea el Campionat de Catalunya 2007 És també quiroterapeuta i massatgista d’alta competició

Formà part del Club Natació Barcelona, on s’especialitzà en curses de velocitat en estil lliure Fou entrenat per Jaume Solé i Andrés Bandy Zolyomy El 1948 es proclamà campió de Catalunya amb l’equip de relleus de 4 × 100 m lliure El 1950 aconseguí el títol de campió d’Europa universitari També fou campió de Catalunya en 3 × 100 m estils i 4 × 200 m lliure 1952 Baté diversos rècords catalans D’altra banda, el 1952 s’inicià al waterpolo i fou campió d’Espanya 1952 El 1953 fitxà pel Club Natació Martorell, i un any després aconseguí el subcampionat de Catalunya Fou una vegada internacional…

Jugà tota la seva carrera esportiva al Club Egara de Terrassa, club fundat pel seu avi A partir de l’any 2002 jugà a l’Egara 1935, filial del Club Egara Defensa que ocupava la posició de lateral dret, destacà en la seva etapa juvenil en guanyar tres Campionats d’Espanya 1986, 1987, 1988 Debutà amb el primer equip la temporada 1988-89 Guanyà set Lligues espanyoles 1992, 1993, 1996 i 1998-2001 i quatre Copes del Rei 1993, 1998, 1999, 2000 Disputà dues finals de la Copa d’Europa 1993, 1999 Fou 192 vegades internacional amb la selecció espanyola i assolí la medalla d’argent als Jocs Olímpics d’…

Especialista en braça, fou doble campió de Catalunya i d’Espanya, amb setze anys, i aconseguí el rècord estatal de 100 m braça Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 en 100 i 200 m braça, i en el relleu de 4 × 100 m estils, en el qual assolí la vuitena posició El 1969 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Natació El 2010 la federació catalana també el guardonà Al costat de Santiago Esteva i Mari Pau Corominas, entre d’altres, fou un dels grans protagonistes de l’època daurada del CN Sabadell i de la natació catalana, al final de la dècada dels seixanta i principi dels…

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell

Jugador del Poble Sec i del Centre d’Esports Sabadell, posteriorment fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Futbol L’any 1964 inicià la carrera periodística a Tele/eXpres , i dos anys després ingressà a Mundo Deportivo , on es dedicà durant trenta-tres anys a la divulgació del futbol de base, i fou un pioner en aquesta matèria Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el Trofeu Husa a la divulgació periodística esportiva 1996 Publicà diversos llibres El ayer y hoy del fútbol catalán 1976, Día a día una recopilació dels partits del Futbol…

Començà a jugar al CTT Vilanova i posteriorment passà pel Bagà, l’School Saragossa, el CER l’Escala, el Frickenhausen alemany, l’Olesa i el CTT Borges En categoria infantil i juvenil acumulà medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya i d’Europa, i participà en un Mundial juvenil Ja en categoria absoluta, fou tres cops campió de Catalunya individual 2008, 2010, 2011, dos de dobles 2008, 2010 i dos per equips 2010, 2011 En els Campionats d’Espanya es proclamà campió absolut 2015 i aconseguí sis títols en dobles 2007, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016 i un en mixtos 2005, i l’any 2011…

En la posició d’atacant, jugà al CE Hispano Francès de Barcelona 1964-74 Amb l’equip juvenil es proclamà ja campió d’Espanya i el 1968 fou subcampió de Copa amb l’equip filial, disputant la final al primer equip del mateix club Posteriorment, ja amb el primer equip, fou tres vegades campió de Catalunya i campió de la Superlliga 1973 En la seva darrera temporada en actiu, fou jugador i entrenador a la vegada Una lesió al genoll l’obligà a abandonar l’esport en actiu Dirigí l’equip juvenil i també fou segon entrenador del primer equip Posteriorment fou president del mateix club i president de…