Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
concòrdia
Història
Dret català
Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns; són considerats com a font de dret.
Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs béns Alfons el Magnànim…
Pau Naudó
Cristianisme
Eclesiàstic.
Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres…
Antoni Comellas i Cluet
![](/sites/default/files/media/FOTO/A011243.jpg)
Antoni Comellas i Cluet
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof.
Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic Sacerdot 1856, fou nomenat professor de llatí 1859 i de teologia 1862 al seminari de Solsona La seva explicació 1866 de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia 1880 i Introducción a la filosofía 1883 Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo de Baumstark…
Josep Maria Baranera i Pasqués
Cristianisme
Canonge de Barcelona.
Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán , Diario de…
apocrisiari
Història
Mandatari dels papes o alts eclesiàstics prop de l’emperador de Bizanci.
temporalitats
Dret canònic
Rendes que perceben els eclesiàstics d’un benifet o d’una prebenda.
cúria
Cristianisme
Conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.
títol de dignitat
Dret català
Dret civil
Signe distintiu o qualificació honorífica particular unida a una dignitat o un càrrec important.
N’hi ha d’eclesiàstics, nobiliaris títol nobiliari, militars, de cavalleria i d’ofici
Es funda a Barcelona l’Acadèmia dels Desconfiats
Es funda a Barcelona l’Acadèmia dels Desconfiats, cenacle històric i literari de nobles i eclesiàstics
El Vaticà accepta la llei de desamortització espanyola
El Vaticà accepta la llei de desamortització espanyola, i el govern restableix la venda de béns eclesiàstics