Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Georges-Henri Lemaître
Astronomia
Matemàtiques
Astrofísic i matemàtic belga.
Estudià especialment la relativitat general d’Einstein i les seves aplicacions en cosmologia, la recessió de les galàxies i la seva interpretació dintre la teoria de l’univers en expansió, avançant-se així a la hipòtesi coneguda com a model del big-bang Entre les seves obres es destaquen Discussion sur l’évolution de l’Univers 1933 i Hypothèse de l’atome primitif 1946
Vitalij L. Ginzburg
Física
Físic rus.
Estudià a la Universitat Estatal de Moscou i dugué a terme la seva tasca d’investigació a l’Institut Lebedev Especialitzat en física teòrica i astrofísica, contribuí al desenvolupament de la primera bomba d’hidrogen soviètica Les seves investigacions tractaren temes com la superconductivitat i la superfluïdesa o la teoria de la condensació de Bose-Einstein Rebé el premi Nobel de física el 2003, juntament amb AAAbrikosov i JLeggett
Nova confirmació de la teoria de la relativitat
A partir d’observacions del Very Large Telescope, astrònoms de l’European Southern Observatory ESO i altres institucions fan públiques les conclusions sobre l’anomenat desplaçament cap al vermell i la gran acceleració de l’estrella S2 quan passa prop de Sagitarius A, el gran forat negre de la Via Làctia Aquests canvis no es poden explicar per la física newtoniana i, en canvi, encaixen amb la teoria de la relativitat d’Einstein
Wolfgang Ketterle
Física
Físic alemany.
Estudià a la Universitat de Heildeberg i a la Universitat Tècnica de Munic Especialitzat en física teòrica, les seves primeres recerques es relacionaren amb l’estudi de traces en semiconductors Es traslladà al Massachusetts Tecnological Institute MIT, on començà l’estudi de la condensació de Bose-Einstein Finalment obtingué un condensat d’àtoms de sodi a temperatures molt properes a 0 K Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 2001, juntament amb EACornell i CEWieman
Rudolf Mössbauer
© Nobel Foundation
Física
Físic alemany.
Els seus estudis sobre les aplicacions dels raigs gamma i els fenòmens de ressonància, iniciats a Heidelberg i a Munic i continuats a l’institut tecnològic de Califòrnia, el conduïren al descobriment de l’efecte que porta el seu nom efecte Mössbauer i li permeteren d’efectuar mesures molt precises dins el camp de les partícules atòmiques i verificar algunes previsions teòriques d’Einstein L’any 1961 rebé, juntament amb R Hofstadter, el premi Nobel de física
Es detecten per primer cop ones gravitacionals
Científics del Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory LIGO confirmen la primera evidència empírica de les ones gravitacionals en detectar una distorsió de l’espaitemps que té l’origen en una collisió de dos forats negres esdevinguda a uns mil milions d’anys llum Les ones gravitacionals les va predir Albert Einstein el 1916 en la teoria de la relativitat general Juntament amb la confirmació del bosó de Higgs 2012, és una de les aportacions més importants de la física de les últimes dècades
Erich Mendelsohn
Arquitectura
Arquitecte prussià.
Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art
Julio Palacios Martínez
Física
Físic aragonès.
Estudià a Barcelona, Madrid i Leiden i fou catedràtic de termologia a Madrid des del 1926 i també a Lisboa, on residí molt de temps Destacà pels seus treballs sobre física i, principalment, sobre la teoria de la relativitat especial d’Einstein El 1926 l’Institut d’Estudis Catalans publicà dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica , dirigida per E Terrades, el seu llibre Propietats dels gasos ultraenrarits Entre les seves altres obres, cal esmentar Física teórica 1931, Termodinámica 1958, Relatividad 1960 i Mecánica 1962
estadística de Maxwell-Boltzmann
Física
Estadística que regeix la distribució d’un conjunt de partícules en funció dels possibles valors de l’energia tenint en compte els principis de la mecànica clàssica.
Utilitzada inicialment per a descriure el comportament dels gasos ideals, hom l’aplicà, per extensió, a l’estudi del gas electrònic dels metalls, on començà a fallar, pel fet que aquesta estadística ignora les lleis quàntiques per analitzar aquests casos han estat desenvolupades altres estadístiques, com la de Bose-Einstein i la de Fermi-Dirac L’estadística de Maxwell-Boltzmann ha permès, però, de construir un model, el de gas ideal, on es reflecteix completament el sistema formal de la termodinàmica clàssica i d’on hom pot extreure una interpretació probabilística de l'…
empirisme científic
Filosofia
Punt de reunió dels moviments del positivisme lògic, de l’empirisme lògic i de l’escola analista.
Presenta influències de l’empirisme anglès de Hume, de la metodologia de les ciències empíriques desenvolupades per Helmholtz, Boltzmann i Einstein, i de la lògica simbòlica de Frege Bertrand Russell fou el primer a reunir aquestes tendències, les quals es concretaren en l’Unity of Science Movement, que tenia com a òrgan de propagació “Erkenntnis” 1930, actual “Journal of Unified Science” Aquest moviment propugna la unitat de la ciència, la necessitat de comprovació de les hipòtesis i el desenvolupament d’una estructura lògica, sobretot de la física i de la matemàtica