Resultats de la cerca

Hom en coneix documentació des del segle VIII aC fins al segle IV dC Fou la capital del regne de Kuš , tot i que n’és controvertit el període per a alguns historiadors ho fou durant tota l’època documentada ~750 aC-~350 dC per a d’altres ho fou conjuntament amb Napata ~590 aC-430 aC i posteriorment n’esdevingué l’única seu fins el 350 dC, i per a uns darrers ho fou només quan els sobirans de Kuš s’hi feren enterrar ~300 aC-350 dC Hi ha restes d’una zona emmurallada possiblement la ciutat reial, amb uns banys i diversos temples petits A l’exterior d’aquest recinte es troba el gran temple d’…

Hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes Al secà 800 ha els conreus principals són els de vinya 250 ha, oliveres, garrofers i arbres fruiters El regadiu 350 ha, que aprofita l’aigua del riu Cànyoles i de pous, és dedicat quasi exclusivament a tarongers Un 30% de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins La vila 1 431 h agl 2006 , montesins 298 m alt es troba al vessant esquerre de la vall, al peu de les ruïnes de l’imposant castell de…

Situada a l’entrada d’una profunda badia de la península d’Apšeron, el nucli primitiu és constituït per una antiga fortalesa emmurallada, amb nombrosos vestigis de les èpoques turca i persa Aquest conjunt és situat dalt un turó que domina la ciutat administrativa moderna, estesa als seus peus Bakú és un gran centre de la indústria petroliera, cap d’una sèrie de ciutats més petites, totes dedicades a l’extracció de petroli de la península d’Apšeron Fins a la Segona Guerra Mundial fou el centre petrolier del país, i actualment encara és important aquesta activitat Té grans…

La transformació d’aquest territori en una zona de condicions sanitàries deficients després de l’abandó de les antigues i importants salines feu difícil el manteniment de la població fins al seu drenatge en època recent L’agricultura es basa en la monocultura de la vinya 1275 ha, expandida durant el segle XIX el 1775 ocupava només 104 ha, 825 de les quals donen moscatell i Costers de l’Alt Rosselló Hi ha conreu d’arbres fruiters 150 ha albercoquers, presseguers, pomeres i pereres, i unes 80 ha d’hortalisses carxofes, escaroles La pesca resta com una activitat secundària peix d’estany i…

El castell de Mont-roig del Camp, del qual avui dia no resta res, estava bastit en el mateix indret que en l’actualitat ocupa la nova església parroquial de Sant Miquel, construïda durant els segles XIX i XX Aquest castell ocupava, per tant, el centre de la vila, que era emmurallada La menció més antiga de Mont-roig, com un dels límits del Camp de Tarragona, és de l’any 1118, que Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i Camp de Tarragona Sembla que el primer esment del castell de Mont-roig apareix en l’acta de fundació i dotació del priorat de Sant Miquel d…

L’extrem occidental del terme és, tanmateix, muntanyós, i rep el nom de la muntanya d’Alberic La seva població ha augmentat de manera constant parallelament al desenvolupament agrícola La terra plana és regada, entre altres de menor importància, per la séquia reial del Xúquer 1540 ha i hom hi conrea tarongers i hortalisses l’arròs ha retrocedit notablement del caràcter dominant que tingué fins poc després de 1950 el planter d’arròs d’Alberic és exportat a la resta de la Ribera, al Baix Ebre, a la zona de Pals i de Lleida i també a d’altres indrets arrossers de la península Un 90% de la terra…

El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…

El més cèlebre és el de Moscou Kremlin

Drenen també el territori el riu Sec o barranc de Montortal i el seu afluent, la rambla de la Parra La zona més occidental del municipi no és conreada L’agricultura ocupa unes 3600 ha, que aprofita les aigües del riu Magre 1533 ha a través de la séquia de Carlet , que rega també els termes de Benimodo, l’Alcúdia i Guadassuar, i de la séquia de Massalet, i les aigües del subsol El regadiu 3210 ha s’hi ha expandit notablement els darrers anys Els principals conreus són el de cítrics, molt desenvolupat des dels anys setanta, el d’arbres fruiters, hortalisses i lleguminoses El secà es localitza…

Situació Portal del carrer del Raval, únic element visible de les muralles medievals de la població ECSA – V Roca Les restes de l’antiga muralla d’Organyà es troben al centre de la vila, al carrer del Raval Mapa 34–11253 Situació 31TCG620746 Organyà és al km 110 de la carretera C-1313 Lleida-Puigcerdà MTV-VRM Història El lloc d’Organyà, amb la seva església de Santa Maria, és documentat des de l’any 993 A partir d’aquesta data, i en la documentació alt-medieval, les mencions a la vila són nombroses Organyà és també una de les parròquies consignades en l’acta de consagració de la Seu Al…