Resultats de la cerca

Es casà 1444 amb Inés de Portugal, filla de Fernando de Portugal, senyor d’Eça, i besneta del rei Pere I, i ambdós compraren 1444 les senyories de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber a Ausiàs Marc, amb el sogre del qual, l’escriptor Joanot Martorell, sostingué un llarg litigi Per evitar que el germà d’aquest, Galceran Martorell, intentés de portar el cas jurídicament davant el rei de Navarra i lloctinent general de València després, Joan II de Catalunya-Aragó, el feu empresonar, fet que motivà per part dels dos germans de Galceran, Joanot i Jofre Martorell, sengles cartells de deseiximents…

Al juny, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va aprovar la investigació de la violació massiva dels drets humans del Govern presidit per Isaias Afewerki, mesura que va ser criticada pel representant eritreu, que la va qualificar d’inacceptable Es preveu que els primers resultats de la investigació es facin públics al març del 2015, en la sessió anual del Consell de Drets Humans Denunciat periòdicament per Amnistia Internacional i Human Rights Watch, el Govern eritreu és acusat d’execucions extrajudicials, tortures, desaparicions i persecució religiosa Segons les Nacions Unides,…

Després del matrimoni de la seva germana Joana amb el rei Enric VIII 1536, gaudí del favor reial Comandà les forces angleses que envaïren Escòcia 1544 i saquejà Edimburg un any més tard obtingué, contra els francesos, una brillant victòria a Boulogne Després de la mort d’Enric VIII 1547 fou nomenat protector pel Consell de Regència Envaí novament Escòcia i vencé el seu exèrcit en la batalla de Pinkie 1547 Consolidà la Reforma protestant i imposà 1549 el primer Book of Common Prayer , que era una mena de compromís entre les actituds catòliques i les protestants Malgrat la seva moderació…

Es casà 1553 amb Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses , primer duc de Pastrana Dama de companyia d’Isabel de França Enviduà el 1573, i, després d’un intent, frustrat, d’ingressar en la vida monacal, es reintegrà 1576 a la cort i encapçalà, juntament amb Antonio Pérez , el partit ebolista que havia aglutinat el seu marit, el qual propugnava una sortida negociada de la rebellió flamenca i defensava una solució federalista, que respectés els privilegis de cada regne Sembla que la princesa d’Èboli i Antonio Pérez tingueren negociacions secretes amb els rebels flamencs, que foren descobertes per…

Lluità a Flandes 1602-07 Virrei de Sicília 1610-15, pacificà l’illa, dominà els barons feudals i organitzà les defenses Envià dues vegades una esquadra a Tunis 1612, amb èxit També envià ajut econòmic i una esquadra als grecs de Morea perquè es rebellessin contra els turcs i se n'independitzessin, però no fou ajudat pel govern de Madrid i renuncià al virregnat Nomenat virrei de Nàpols 1615-17, organitzà la marina i continuà, amb èxit, la lluita contra els pirates turcs 1617 Tanmateix, hi renuncià a causa dels obstacles posats a la seva política Fou l’inspirador de la famosa conjuració de…

Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En morir deixà Pardiac al seu segon fill el…

Segon comte de la Conquista de las Islas Batanes —títol que heretà 1805 del seu germà José—, es destacà en les guerres de Carles III i Carles IV i assolí el grau de tinent general El 1807 fou nomenat capità general de València en esclatar la Guerra del Francès, malgrat la seva actitud indecisa envers Josep Bonaparte, es veié forçat pels avalots populars a oposar-s’hi presidí la Junta Suprema de Govern del Regne de València, però no sabé impedir els crims sanguinaris del canonge Baltasar Calvo, i només estimulat per Joan Rico gosà fer-lo empresonar 7 de juny de 1808 Organitzà la…

Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de…

Únic hereu mascle, el 1409 fou promès amb Violant de Prades i legitimat per Martí l’Humà, rei de Catalunya-Aragó, el qual li atorgà el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb A la mort de Martí el Jove, fou designat com a possible successor al tron de Sicília pel papa Benet XIII Els dubtes del papa i la mort de Martí l’Humà el 1410 feren que arribés massa tard la declaració jurídica que el feia capaç d’assumir la corona siciliana Malgrat l’ajuda de Blanca de Navarra, reina de Sicília, no prosperà al compromís de Casp la seva candidatura al tron de Sicília El 1423 fou nomenat gran almirall i…

Marquès de Mirabeau Descendent d’una família florentina installada a Provença al s XVI, tingué una joventut desordenada i escandalosa i el seu pare el féu empresonar Visqué als Països Baixos i visità Anglaterra i Prússia Diputat del tercer estat per Ais de Provença, la seva oratòria ardent i apassionada, al servei d’un ideari ben concret, el convertí en un dels portaveus d’aquella assemblea Volia per a França diverses reformes, però gradualment aplicades, i dins una monarquia de poder limitat, que equilibrés l’Assemblea i fos equilibrada per ella Aquesta coherència profunda…