Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
‘Imād al-Dawla
Història
Darrer rei de la taifa de Saragossa (1110) de la família dels Banū Hūd.
Durant el govern del seu pare, al-Musta'īn, aconseguí de l’emir Yūsuf ibn Tašfīn 1102 el manteniment de l’autonomia hudita com a enclavament entre els almoràvits i el regne cristià aragonès davant les aspiracions d’annexió del governador almoràvit de València Mort el seu pare, fou aviat foragitat de Saragossa i governà 1110-30 un petit territori independent entorn de Rueda de Jalón
Prússia Occidental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia, a l’oest del Vístula, amb capital a Gdańsk.
Durant els s XII i XIII constituí el ducat polonès de Pomerèlia, conquerit el 1309 per l’orde Teutònic El 1466 es reincorporà a Polònia, i aleshores rebé el nom de Prússia reial El primer repartiment de Polònia 1772 l’atribuí al regne de Prússia, i pel tractat de Versalles 1919 s’incorporà novament a l’estat polonès, llevat de l’enclavament de Gdańsk, no unit a Polònia fins el 1945
la Prenyanosa
Poble
Poble del municipi de Cervera (Segarra), situat en un coster a l’esquerra del Sió.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El lloc és esmentat ja el 1024 amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona Al s XIV intentà, també amb Malgrat, d’esdevenir carrer de Cervera Formà municipi independent fins l’any 1972 L’antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa en un enclavament, les caseries de Tudela i Queràs
Vicfred

Vista parcial del poble de Vicfred
© Fototeca.cat
Poble
Poble (635 m alt.) del municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra), al NE del terme.
De la seva església parroquial Sant Esteve depèn la de Comabella la jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona tot formant part de l’arxiprestat de Lleida des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona
Espanya cancel·la l’escala tècnica dels vaixells russos a Ceuta per pressions de la UE i l’OTAN
Espanya anulla el permís de parada tècnica de vaixells de guerra russos a Ceuta, que des del 2011 eren abastits al port de l’enclavament espanyol en la ruta cap a Síria La mesura es deu a les crítiques de l’OTAN i la UE a la missió de la flota russa, encapçalada pel portaavions Kuznetsov , d’assistir el Govern sirià, condemnat per la violència indiscriminada en la guerra d’aquest país
Acord sobre Gibraltar en el marc del Brexit
La Gran Bretanya i l’estat espanyol arriben a un principi d’acord sobre Gibraltar L’enclavament britànic va quedar fora dels acords del Brexit del 24 de desembre L’acord preveu bàsicament el manteniment del tractat de Schengen i és temporal a l'espera d’un acord definitiu en uns 6 mesos entre els 27 estats membres de la UE i la Gran Bretanya No es tracta la qüestió de la sobirania del penyal
Castell de Pelegrinyó (el Campell)
Art romànic
L’enclavament de Pelegrinyó, que domina l’artèria del barranc del Regal, fou conquerit i repoblat pels comtes d’Urgell en data desconeguda Formà part de l’anomenada honor de Ribagorça La primera referència del castell de Pelegrinyó data de l’any 1226 quan la comtessa Aurembiaix d’Urgell el concedí en feu a Ramon de Peralta, fet confirmat als seus descendents pel rei Jaume I 1234 i per Ponç I d’Urgell 1236, 1267
arxiprestat de Vilafermosa
Història
Antiga demarcació eclesiàstica centrada en la vila de Vilafermosa
(Alt Millars).
Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars
poligènic | poligènica
Mineralogia i petrografia
Dit de l’enclavament format per l’acció del magma o de les seves emanacions volàtils sobre un altre tipus d’enclavament.
Pilzà
Poble
Poble (905 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), al cim de la serra de Pilzà, dominant els replans dels conreus i la vall del riu Guard.
El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell, i restà en mans de l’urgellenc El terme formà, amb el de Purroi, un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia, a més, el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l’antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany