Resultats de la cerca

L’any 1559 fou professor de la Universitat de Barcelona, on entrà en relacions amb el lloctinent García de Toledo, de qui fou confessor i després marmessor elegit prior del convent de Santa Caterina de Barcelona el 1577, es preocupà d’acabar les obres d’aquest convent Hom li atribueix un comentari a l’epístola als hebreus

Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques

Visqué durant més de quaranta anys a les contrades desèrtiques de la comarca d’El Bierzo, després d’una joventut dissoluta Sofrí persecució per part d’alguns monjos, però la seva innocència fou finalment reconeguda El seu escrit més important és l' Epistola beatissimae Egeriae laude , perquè serví per a la identificació de la pelegrina i escriptora Egèria

Cec des de la infància, estudià a Bàssora i a Bagdad És autor de diverses colleccions de poemes Siqṭ al-zand, Luzūm mā lā yalzam i epístoles, la més notable de les quals Risālat al-gufrān , ‘Epístola del perdó’ descriu un viatge al cel i a l’infern a l’estil de la Divina Comèdia Tractà, sobretot, temes filosòfics, sovint plens d’escepticisme

Fou lector de la seu de Tortosa Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats Fou també provincial 1441-50 El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis

Malgrat la tècnica neoclàssica de les seves odes, inspirades en Horaci Versei , ‘Poemes’, 1813, l’exuberància dominada, el pessimisme i l’apassionament patriòtic han fet que sigui considerat un dels més importants preromàntics del seu país El tema de les seves elegies, les millors del gènere en hongarès, és la fugacitat de la vida També conreà l’epístola, on reflectí els ideals racionalistes de la Illustració

Llicenciat en filosofia i lletres 1901 i dret 1903, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat i de secretari de diversos ajuntaments de la zona El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci És autor també de versions catalanes d’Horaci Obres de Q Horaci  i l’ Epístola als Pisons , totes dues del 1922 Deixà, inèdites, moltes poesies

Estudià a El Escorial i a Alcalá i Salamanca Fiscal i conseller del Consell Suprem de la Inquisició, fou bisbe de Mallorca 1656-60, Tarassona 1660-64, Segòvia 1664-68 i Granada 1668-72, difongué l’orde dels servites i publicà 1660 el sínode de Mallorca del 1659 i altres escrits, entre els quals una Epistola en llatí i castellà contra la rebellió dels moriscs de Las Alpujarras 1667, 1671

Doctor en teologia i drets, canonge de la seu de Mallorca, el 1646 fou nomenat rector de la Universitat de Mallorca El 1660 escriví una llarga epístola en llatí a un lullista francès en la qual feia una ressenya de la vida i les virtuts de Ramon Llull i dels progressos de la seva doctrina fou publicada a París el 1668 per JMVernon en la seva obra sobre Llull Le docteur illuminé

Participà en les campanyes de Flandes i morí al servei del rei Sebastià de Portugal La seva producció poètica, publicada pel seu germà Cosme en dos volums 1589-91, és composta de poemes bèllics de ressò imperialista, poemes amorosos de tipus italianitzant i poemes religiosos de tendència mística Lloat pels seus contemporanis —fou anomenat el divino —, hom el recorda especialment pel poema en forma d’epístola Carta para Arias Montano , sobre l’amor a Déu, d’inspiració neoplatònica