Resultats de la cerca

Municipi independent fins el 1965, fou lloc de moriscs El 1609 era habitat, juntament amb Benicanena, per 136 famílies Pertangué al ducat de Gandia des del s XIV El 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, i més tard en parròquia independent Santa Magdalena, amb l’annex d’Alcodar L’església actual fou construïda entre el 1804 i el 1837

Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell 1761, amb un cambril 1825 i amb un campanar 1884 Ha perdut els antics retaules i pintures 1936, però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona

Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873 L’edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli

Hi fou establert el 1320, en traslladar-s’hi i abraçar l’orde del Cister les monges del convent de Santa Maria Magdalena de Montpeller, fundat a Alzira el 1273 i destruït per una avinguda del Xúquer El 1580 les monges foren traslladades a la Saidia de València, i al seu lloc fou erigit un priorat de monjos cistercencs dependents de Valldigna, que subsistí fins el 1835

L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó Conflent, a 2200 m d’alt Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2260 m alt 1909 el de la Renclusa, al massís de la Maladeta 2145 m, ideat per J Soler i Santaló i erigit el 1916 el xalet de la Molina Baixa Cerdanya 1925, que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar…

El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I

Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques El 1602 tenia 15 focs de moriscs despoblat amb motiu de l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611

Destinat a Cuba, ascendí a capità d’infanteria Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d’activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l’Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l’Havana en memòria d’aquells patriotes

Després d’una ocupació dels normands, vers el 950 passà sota l’autoritat del Sacre Imperi, i el 1008 fou erigit en marquesat sota la dependència de l’Imperi i del duc de Brabant El primer marquès fou Goteló I o Gozzo, el gran duc de la Baixa Lorena, i des d’aleshores tots els ducs de la Baixa Lorena després Brabant foren marquesos d’Anvers El territori seguí les vicissituds històriques dels Brabant