Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
turó
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, d’una longitud total de fins a 60 cm i d’un pes de fins a 1 kg.
De color clar, amb les parts inferiors fosques i el pelatge espès, és d’hàbits nocturns i habita, solitari o en grups formats per la mare i les cries, en els caus que excava, per tot Europa, llevat d’algunes illes Hom l’anomena també turó europeu o turó comú , i sembla que a partir d’aquest animal hom obtingué la fura
Castell de Bibils (Bonansa)
Art romànic
Trobem esment del castell de Velvos en la donació que féu Miró, fill d’Ava, al cenobi de Santa Maria d’Ovarra, d’una terra al lloc d’Artet l’any 1073 Segons s’infereix d’un document del 1218 en què surt un Berenguer de Bibils, impressió confirmada per notícies modernes, el castell de Bibils estigué relacionat amb la baronia d’Espés
Joan de Miralles
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge sagristà d’Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d’Espès El 1527 conferia ordes a Barcelona, seu vacant Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530 El 1536 posà la primera pedra de l’estudi general de Barcelona Tingué en comanda l’abadia de Sant Cugat del Vallès
Castell de Casterner de Noals (Montanui)
Art romànic
El castell de Casterner es troba a l’entrada de la vall de Senyiu o de Castanesa, damunt l’espadat de la serra que al llarg dels segles ha serrat la Valira per la banda dreta 1 044 m El seu terme és documentat ja l’any 979 amb relació a una terra alaonesa situada al lloc dit Espeldare , que s’identifica amb Espollà Consta també en altres diplomes d’aquest segle i del següent, especialment com a termenal de migjorn de la vall de la Valira o de Senyiu 986, 1024, 1044 Igual que la resta de la vall, al segle XI passà al domini dels comtes del Pallars Jussà Poc després Duran Ramon seria el primer…
bàlsam del Perú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut, per incisió, de l’arbre Myroxylon pereirae
, papilionàcia de l’Amèrica Central.
És un líquid espès, d’un vermell fosc, d’olor agradable semblant a la vainilla, de gust amarg, insoluble en aigua i soluble en alcohol no se solidifica En la seva composició predominen els olis essencials formats per èsters dels àcids benzoic i cinàmic És emprat en cosmètica per la seva aroma, i, a causa de l’acció balsàmica i estimulant que produeix, és aplicat en afeccions cutànies i de l’aparell respiratori
guanac
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, que ateny més de 2 m de longitud i 1,20 m d’alçada a la creu, i és semblant al llama.
És cobert de pèl espès i suau, de color de terra galba al llom i de tons més clars i blanquinosos a la regió inferior del cos i a les potes, amb zones bilaterals nues a les potes posteriors S'agrupa en ramats generalment integrats per pocs individus i formats per les femelles, les cries i un mascle Habita a les zones muntanyoses des de l’extrem N del Perú fins a la Tierra de Fuego
nuvolat
Núvol, especialment si és espès o d’extensió considerable.
estopeït | estopeïda
Eixut, espès i sense gust, com si fos estopa.
Santa Julita d’Abella (les Paüls)
Art romànic
El petit nucli d’Abella és situat al sud-oest de les Paüls, just sota el tossal d’Abella El topònim d’aquest indret prové del nom de persona romà Abellasia Un Galí d’Abella documenta la seva existència vers el 1020 El nucli formà sempre part de la baronia d’Espés No es disposa de cap referència documental de la seva església, tot i que la santa titular n’indica una notable antiguitat L’església ha estat molt modificada, però tot i així alguns trams del mur de migjorn recorden el seu origen romànic
Juan de Lanuza y Ximénez de Urrea

Juan de Lanuza en el cadafal, oli de Victoriano Balasanz (1886, Ajuntament de Saragossa)
Història
Justícia d’Aragó (1591).
Esdevingué justícia d’Aragó per mort del seu pare Juan de Lanuza y d’Espés En ocupar el càrrec denegà, allegant contrafur, l’entrada a Saragossa de l’exèrcit reial amb motiu dels aldarulls provocats pel trasllat, de la presó del justícia a la de la inquisició, del secretari reial Antonio Pérez Fou empresonat, amb el comte d’Aranda i el duc de Vilafermosa, i decapitat Fou exaltat com un màrtir de la defensa dels furs d’Aragó, sobretot al segle XIX Després d’ell, el càrrec esdevingué un simple ofici reial justícia