Resultats de la cerca

Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en solitari, entre…

Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest vilatge, als pendents meridionals de l’esperó on hi havia el castell ECSA-J Bolòs L’antic vilatge de Mallabecs, actualment anomenat el Bosc del Sala, és situat damunt l’esperó d’una serra al NW del poble de la Morana, a l’altra banda del barranc del Reguer Mapa 34-14 361 Situació 31TCG549277 Per a arribar a Mallabecs, cal agafar un camí que surt de la Morana i va cap a ponent Després de passar pel costat d’una granja i girar vers el S, agafarem un altre camí que surt a mà dreta i que ens portarà fins al peu de l’esperó on s’alçava el castell…

És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, destacà en el camp de l’escalada esportiva Conjuntament amb Delfí Feiner, Jordi Ayats i J Sala, el 12 d’octubre de 1952 realitzà l’ascensió a l’agulla Fina El 1953, obrí una via al cim aragonès del Gavizo Cristal 2890 m, per l’esperó Nord

Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans

La vila és a 668 m alt, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d’Urgell L’església parroquial Sant Serni conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel Fou municipi independent fins el 1969

Situació Vista de llevant de l’església, on es veu l’absis assentat sobre un esperó rocallós ECSA - JA Adell El poble de Guardiola de Bassella o Guardiola de Segre és situat al vessant nord de la serra de Pubill L’església de Santa Fe és la parròquia del poble Mapa 34-13329 Situació 31TCG572470 El camí per anar al veïnat de Guardiola de Bassella surt del quilòmetre 80 de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell JAA Història Malauradament no s’ha localitzat cap notícia escrita relativa al lloc de Guardiola, ni a la seva església, dedicada a la Santa Fe i sufragània de la de Bassella MLIC…

Constitueix un abrupte esperó rocallós del Montgó, extrem NE de les serralades Subbètiques, en el qual hi ha activa una superfície d’abrasió marina a 200 m A 163 m alt, damunt el promontori, hi ha el far de Sant Antoni L’antiga ermita de Sant Antoni fou erigida el 1373 per la penitent Caterina Bas a l’indret conegut actualment per la cova de la Bassota