Resultats de la cerca

Constitueix un horst allargat i estret, format per esquists primaris i arrasat per una superfície d’erosió terciària, el qual accidenta una gran part del SW del land de Turíngia El punt més alt és el Grosser Beer 982 m Hi ha indústries del cristall, de la porcellana i de la fusta gràcies a la riquesa dels boscs També hi ha jaciments de potassa

El seu sòl és constituït per esquists paleozoics molt degradats i en els quals l’erosió ha format nombrosos barrancs Exporta vi i panses Hi tingué lloc el desastre d’Ajarquía , en què Abū-l-Hasan ‘Ali infligí una desfeta a les tropes castellanes manades pel mestre de Santiago Alonso de Cárdenas, quan aquestes intentaven la conquesta de Màlaga durant la campanya de Granada

Neix a la Sierra de Peña de Francia i, tallant el desnivell entre ambdues Mesetas, flueix entre esquists d’escassa vegetació i argiles fèrtils Vega de Coria el curs alt és aprofitat per al regadiu i l’energia elèctrica embassaments de Gabriel y Galán y de Valdeobispo Desemboca prop d’Alcántara Té un cabal de 49,59 m 3 /s a Alcántara i el seu règim és pluvionival oceànic amb influència mediterrània

La seva composició abraça des d’un 80% de marialita i un 20% de meionita fins a un 50% de marialita i un 50% de meionita, essent la marialita i la meionita els termes extrems de la sèrie esmentada Presenta cristalls prismàtics, arrodonits pels extrems, i d’una longitud de 3 a 5 mm És de color blanc o vermellós Apareix sovint en els esquists i calcàries de molts indrets dels Pirineus

Cristallitza en el sistema ortoròmbic Pertany al subgrup dels nesosilicats Normalment es presenta en masses grollerament prismàtiques o finament fibroses La seva duresa és de 7 i la seva densitat de 3,24 Té un esclat de vidre i de vegades sedós en les varietats fibroses És de color blanc, de vegades verdós Es forma a les roques riques en alumini i en circumstàncies d’alt grau de metamorfisme regional es troba en els esquists i gneis

Amb una llargada d’uns 700 km i una amplada d’uns 100 a 180 km, té una altitud que oscilla entre 1 500 i 2 000 m altitud màxima, 2 412 m Fa de divisòria de les conques dels rius de l’oceà Àrtic i del Pacífic És format per esquists cristallins i gneis, fendits per intrusions de granit Hi ha jaciments d’or, ferro, carbó i mica Hi neixen els afluents del Lena i de l’Amur

Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària

El terreny és format per esquists i gresos del Silurià-Ordovicià, afectats per l’erosió glacial quaternària Sota la influència dels vents atlàntics, els hiverns són temperats i els estius frescs les precipitacions són molt abundants més de 1 500 mm anuals La vegetació és de landa La ramaderia d’ovins és l’activitat econòmica més destacada Els principals nuclis urbans són Wigtown, Kirkcudbright, Drumfis i Stranraer Durant l’alta edat mitjana constituí un regne, que s’uní a Escòcia el 1160

És un coll estret tallat en els esquists i les quarsites paleozoics per l’erosió regressiva del riu Despeñaperros, que capturà les aigües del sector sud de la Manxa constitueix també un límit biogeogràfic és l’inici de la vegetació bètica Aprofitat ja des de temps prehistòrics, la seva important funció per a les comunicacions s’accelerà amb la colonització de Sierra Morena al s XVIII, que fou construïda la carretera, i amb l’arribada del ferrocarril, l’any 1866

És sinònim de Carpats Meridionals La seva direcció general, al llarg d’uns 120 km, és EW i forma dos colzes pronunciats que enllacen amb els Carpats per llevant i amb els Balcans per ponent L’altitud màxima és al Moldoveanu 2 543 m Massís cristallí compost principalment de granit i d’esquists Entre els passos més importants que permeten de travessar la serralada per ferrocarril hi ha el de Turnu Rosu ‘torre vermella’, que uneix Oltènia amb la regió de Transsilvània