Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya
Entitat d’administració local fundada el 1969 per la diputació de Barcelona (aleshores comissió d’urbanisme i serveis comuns), l’ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
Amb posterioritat a la seva fundació s’hi adheriren les cambres de comerç i indústria de Girona, Tarragona i Lleida, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Metropolitana de Barcelona Ha tingut una especial incidència en el camp de la producció i difusió d’estadístiques demogràfiques i d’equipaments de Catalunya, i ha estat capdavanter en la introducció de tècniques documentals i de les noves tecnologies i teledocumentació Ofereix serveis d’accés a la documentació econòmica catalana, a la documentació estadística espanyola, així com a la informació estadística,…
Alexandre Moreau de Jonnès
Geografia
Història
Militar
Geògraf i militar.
Durant la Revolució Francesa lluità a Toló contra els aliats Més tard passà a les Antilles Fet presoner pels anglesos, en tornar a França serví en les oficines d’estadística dels ministeris de marina i de comerç Això el féu familiaritzar amb l’ús de l’estadística en el coneixement històric i geogràfic Publicà una Statistique de l’Espagne 1834, que fou traduïda pel seu amic Pascual Madoz i publicada a Barcelona el 1835 i a València, traduïda per JGarriga, aquell mateix any També publicà obres sobre el clima de les Antilles, i d’estadística sobre França i…
termodinàmica
Física
Branca de la física que fa servir la mecànica estadística per a estudiar el comportament macroscòpic de la matèria.
Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el…
George Horace Gallup
Matemàtiques
Tècnic en estadística nord-americà.
Estudià a Iowa, dirigí el departament de periodisme de la Drake University 1929-31, fou professor de publicitat a la Northwestern University 1931-32 i el 1932 passà a dirigir l’agència de publicitat Young and Rubicam, de Nova York El 1935 creà l’American Institute of Public Opinion, destinat a elaborar sondeigs d’opinió als EUA i a la Gran Bretanya 1936 utilitzant mètodes completament nous
Satyendranath Bose
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic indi.
Acabà els seus estudis el 1915, i començà a treballar en el collegi universitari de Calcuta, el primer de l’Índia que féu estudis científics superiors El 1921 deixà Calcuta i s’establí a la Universitat de Dacca i poc després 1924 envià un treball sobre la teoria quàntica a AEinstein, el qual el féu traduir i publicar i n'assenyalà la importància Mantingué contactes amb De Broglie a França i amb Einstein, Max Born i Heisenberg a Alemanya L’aportació més notable de Bose és la seva estadística matemàtica 1925, derivada de les teories de Planck i aplicable a partícules elementals que no obeeixen…
Karl Pearson
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, estadístic i filòsof anglès.
Estudià a Heidelberg i Berlín Professor a l’University College de Londres, s’interessà des del 1890 per l’aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics de la biologia El 1902 fundà la revista Biometrika , que fou mundialment famosa en el camp de l’estadística El 1907 fou nomenat director del laboratori Francis Galton, on ideà un mètode d’aplicació de l’estadística a l’antropometria Per les seves recerques, teories, mètodes d’aplicació, etc , hom el considera com un dels fundadors de l’estadística moderna, que continuà després R A Fisher Publicà…
Joaquim Torrens i Ibern
Doctor enginyer industrial.
Amic de RCampalans, fou professor a l’Escola de Gèneres de Punt de Canet de Mar el 1939 s’exilià a França, on treballà en estadística, a París El 1950 tornà a Barcelona, on entrà de professor a l’Escola d’Enginyers Industrials Catedràtic des del 1960, s’especialitzà en estadística i recerca operacional Publicà diversos llibres i articles especialitzats al país i a l’estranger Director de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, treballà en qüestions de terminologia matemàtica i estadística El 1974…
Georges Darmois
Matemàtiques
Matemàtic francès, germà d’Émile-Eugène Darmois.
Professor d’estadística a les universitats de Nancy 1919-33 i de París 1935 i de física matemàtica a la Universitat de París 1949-60 Ocupà la direcció de l’Institut de Statistique de París 1934 i la presidència de l’Institut Internacional d’Estadística 1953-60 Membre de l’Académie des Sciences, ha estat un dels representants més destacats de l’escola francesa contemporània d’estadística —molt interessant per les seves aplicacions a la psicologia i la biologia—, amb valuoses aportacions a les teories de la probabilitat i de la informació Cal remarcar les…
Antoni Torrents i Monner
Agronomia
Professor mercantil i perit agrícola i químic.
Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística Geografía y estadística económico-industrial , 1899, d’administració i finances públiques, dret Manual de leyes sobre el trabajo , 1905 i agricultura Cooperativas de crédito agrícola , 1904
Abraham Wald
Matemàtiques
Matemàtic hongarès, d’origen jueu.
Estudià a Viena amb KMenger Es dedicà inicialment a la geometria i després s’interessà per l’econometria A causa de l’ocupació d’Àustria pels nazis, anà als EUA 1938, on treballà en estadística per a l’exèrcit nord-americà És el creador de la moderna teoria de la decisió estadística 1949 Morí d’accident d’aviació