Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
astrosismologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que estudia l’espectre dels modes propis d’oscil·lació de tots els grups d’estels on és possible d’identificar, si més no, tres modes diferents d’oscil·lació.
Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model són només contrastables amb els observats…
supernova 1987 A

Anells de la Supernova 1987 A
© Corel
Astronomia
Supernova observada el 24 de febrer de 1987, al Gran Núvol de Magalhães, que ha aportat un gran nombre de coneixements sobre aquest estadi de la vida dels estels.
Es tracta de la primera supernova visible a ull nu des del 1604 Fou vista, simultàniament, a Las Campanas Xile, al Canadà i a Nova Zelanda per O Duhalde, I Shelton i l’astrònom aficionat A Jones Vint hores abans del descobriment, hom havia detectat un gran flux de neutrins a la Terra —els neutrins són produïts per reaccions nuclears com les que es produeixen als estels— Només una petita quantitat dels que arribaren foren detectats als grans dipòsits subterranis d’aigua dels Estats Units d’Amèrica i el Japó dissenyats per a estudiar la desintegració del protó L’energia i les…
glòbuls de Bok
Astronomia
Conjunt de núvols interestel·lars de gas i pols, de forma circular o oval i de diàmetre angular aparent d’uns pocs segons d’arc, que es destaquen contra un fons lluminós d’estels llunyans.
Aquestes estructures són condensacions de matèria interestellar d’elevada densitat en comparació amb la densitat mitjana dels núvols interestellars La seva presència es posa de manifest per l’enfosquiment que produeixen en els camps d’estels que es projecten al seu darrere Tots els casos coneguts se situen a una distància inferior a mil parsecs i els seus diàmetres reals varien entre mil i cent mil UA Algunes observacions semblen suggerir que els glòbuls de Bok són estructures que collapsen cap al centre collapse gravitatori, fet que alguns astrònoms consideren com la primera…
estel variable
Astronomia
Estel d’una brillantor variable amb el temps.
Els estels variables es divideixen en extrínsecs i intrínsecs Són extrínsecs els estels les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens externs als estels, com, per exemple, els eclipsis Els variables intrínsecs , al contrari, són aquells astres les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens que tenen lloc al mateix estel Els variables intrínsecs es poden subdividir en tres classes, d’acord amb les característiques que presenta la variació de la lluminositat els variables periòdics , que presenten variacions…
catàleg astronòmic
catàleg astronòmic Miniatura d’un manuscrit d’astronomia d’Alfons X de Castella-Lleó que representa la constel·lació del Dragó
© Fototeca.cat
Astronomia
Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.
Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’…
estel de Wolf-Rayet

Estel de Wolf-Rayet Hen 2-427 (també conegut com a WR 124) al centre de la imatge
ESA/Hubble & NASA
Astronomia
Estel l’espectre del qual presenta ratlles d’emissió molt brillants, que corresponen a l’heli neutre i ionitzat, com també a altres elements (N, O, Si, C) amb ionització múltiple.
Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves
Hermann Karl Vogel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou director de l’observatori de Potsdam 1882 Estudiant la velocitat dels estels mitjançant l’aplicació de l’efecte Doppler-Fizeau, descobrí espectroscòpicament els estels dobles 1890 Elaborà un catàleg de 51 estels, amb llurs velocitats radials, i determinà la velocitat de rotació del Sol