Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
Jan Krtitel Václav Kalivoda
Música
Violinista, director i compositor bohemi, també conegut amb la versió alemanya del seu nom, Johann Wenzel Kalliwoda.
Fou alumne de Dionys Weber al Conservatori de Praga Des del 1822 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella del príncep de Fürstenberg a la ciutat de Donaueschingen De la seva producció destaquen les òperes Prinzessin Christine von Wolfenburg 1829 i Blanda, die silberne Birke 1847, tres quartets de corda, set simfonies i deu misses En el seu temps, les seves obres gaudiren d’una gran fama i estimació per tot Europa La seva peça vocal Das deutsche Lied romangué en el repertori de les corals alemanyes fins ben avançat el segle XX
Timoleont
Història
Polític i general grec.
Alliberà Corint de la tirania del seu germà Timòfanes 365 Cap d’una expedició coríntia per a ajudar els demòcrates de Siracusa 345, obligà a abdicar el tirà Dionisi II el Jove 344 Assetjat per Icetes i els cartaginesos, atacà i conquerí Siracusa 343, vencé els cartaginesos prop del riu Crimisos 341 o 339 i derrotà tots els tirans de Sicília Icetes de Leontidi, Mamerc de Catània, etc Aleshores es dedicà a organitzar a Sicília una democràcia moderada sota la direcció d’un consell de sis-cents oligarques Morí envoltat de l’estimació de tothom Plutarc escriví la seva vida
abús de dret
Dret
Acte o omissió que per la intenció del seu autor, el seu objecte o per les circumstàncies en què té lloc, sobrepassa manifestament els límits normals de l’exercici d’un dret, amb dany per a un tercer.
L’abús de dret és una institució d’equitat per a la salvaguarda dels interessos que encara no van aconseguir la protecció jurídica Per això es precisa per a la seva estimació els següents elements la producció d’un perjudici al patrimoni, l’existència d’una actitud simplement passiva de qui el pateix, la intenció de perjudicar per part de qui causa el perjudici, i la manca d’interès legítim de qui el motiva o l’exercici antisocial de dret En tot cas és indispensable que no existeixi l’obligació de suportar el perjudici patit com a conseqüència de l’exercici normal del dret
semireacció
Química
En una reacció d’oxidoreducció, cadascun dels processos d’oxidació o de reducció quan hom els considera, artificiosament, per separat.
Les semireaccions són representades mitjançant equacions químiques en les quals intervenen electrons com a “reactius” en un dels dos membres, i tenen associat un potencial d’elèctrode característic L’ús de les semireaccions permet, mitjançant llur combinació apropiada, el càlcul del potencial del sistema considerat i l’estimació —fent servir l’equació de Nernst— de la constant d’equilibri del procés pila Així, en la pila Daniell semireacció d’oxidació anòdica Zn 0 →Zn 2 + +2e - , E 0 o x i d = 0,76 V semireacció de reducció catòdica Cu 2 + +2e - →Cu 0 , E 0 r e d = -0,34 V reacció d’…
distingir
Fer particular estimació (d’una persona) amb prelació a unes altres, donar-li preferència.
esperança de vida
Sociologia
Perspectiva mitjana de durada de la vida d’una persona.
És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden arribar a viure els habitants d’una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat Per a poblacions actuals té sempre el caràcter d’estimació, car caldria preveure com evolucionaran en el futur les taxes de mortalitat per edats El seu coneixement és d’un gran interès, sobretot per a les companyies d’assegurances A nivell comparatiu, l’esperança de vida se sol utilitzar, en relació amb els nounats, com a índex socioeconòmic molt precís, puix que reflecteix el desenvolupament medicosanitari d’una…
capacitat màxima de càrrega
Ecologia
Nombre màxim d’individus d’una població (o quantitat màxima de biomassa) que poden mantenir-se en equilibri dinàmic durant un cert temps en un ambient determinat.
En els models poblacionals la capacitat màxima de càrrega s’expressa sovint com a K El seu valor és determinat pels recursos disponibles, incloent-hi l’espai, i per això diferents poblacions d’una mateixa espècie poden tenir una K diferent, segons l’indret on viuen La capacitat màxima de càrrega es pot inferir a partir de la natalitat i la mortalitat, però moltes vegades aquestes no es coneixen i s’ha de fer l’estimació directament a partir de les observacions de camp A mesura que una població s’apropa a la seva capacitat màxima de càrrega el seu creixement es va alentint, i quan hi arriba la…
Ronald Aylmer Fisher
Matemàtiques
Matemàtic estadístic anglès, considerat com el creador de l’estadística moderna.
A partir del 1919 treballà a l’estació experimental de Rothamsted, on desenvolupà un nou enfocament matemàtic de l’estadística amb tests exactes de significació per a mostres petites i una teoria de l’estimació que els és aplicable, el mètode de la màxima versemblança, les bases de la moderna planificació d’experiències i els mètodes d’anàlisi associats anàlisi de la variància Féu recerques en genètica i eugenèsia, que el portaren a ocupar la càtedra Galton d’eugenèsia, després de K Pearson, a la Universitat de Londres, i la de genètica a la de Cambridge 1943-57 Publicà, entre altres obres,…
mètode de Montecarlo
Matemàtiques
Mètode estadístic pel qual, mitjançant un mostreig artificial (que en general utilitza successions de xifres aleatòries), hom arriba a estimar la probabilitat que un procés real tingui lloc.
L’ús d’un mostreig artificial o procés de simulació , que actualment és facilitat per la utilització d’ordinadors, evita el mètode analític de comptabilitzar totes les dades reals que concorren en el procés analitzat i que, a causa de llur quantia i aleatorietat, desborden les possibilitats de comptabilització El mètode de Montecarlo fou perfeccionat entre els anys 1950 i 1960, i té com a antecedent històric l’estimació feta per GBuffon, l’any 1773, de les xifres decimals del nombre pi π El mètode ha estat utilitzat amb èxit en física nuclear determinació de les dimensions crítiques d’un…
reparació
Història
Dret internacional
Acabada una guerra, contribució que ha de satisfer l’estat vençut al vencedor, en concepte de rescabalament dels danys materials de la guerra.
Clàusula inclosa en els tractats de pau des del s XVIII, de fet la seva estimació era arbitrària, delimitada únicament per la voluntat del vencedor Els problemes suscitats per la insolvència —sobretot la d’Alemanya en acabar la Primera Guerra Mundial— obligaren a fixar-ne els límits que calia avaluar a partir de les despeses reals de la guerra, de la capacitat de pagament i sota la intervenció collegiada d’altres estats El tractat de Versalles del 1919 excloïa les indemnitzacions en concepte de càstig La conferència de Jalta 1945 les establí a favor de les nacions més aperduades i que havien…