Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
refrigerant
Física
Fluid de característiques apropiades per a absorbir energia calorífica a un nivell determinat de temperatura i transportar-la a un nivell diferent.
Són refrigerants primaris aquells que formen part d’un cicle de refrigeració i que transporten l’energia calorífica des d’un nivell de baixa temperatura a un de més alta Internacionalment són designats per un número codificat segons llur constitució química precedit de la lletra R Comercialment el número de codi va precedit d’un nom específic per a cada fabricant Així, les famílies dels Arcton, Freon, Frigen, etc, corresponen a refrigerants de diferents firmes comercials Les característiques físiques desitjables en un refrigerant primari són pressions de condensació i evaporació convenients…
paraformaldehid
Química
Polímer del formaldehid, de fórmula HO(CH2O)nH, en la qual n és més gran que 6.
És un sòlid blanc que es fon a 120-70°C, soluble en medi bàsic fort, i insoluble en alcohol i èter Els polímers de pes molecular elevat són també insolubles en l’aigua Hom l’obté per evaporació d’una solució aquosa de formaldehid És emprat com a substitut del formaldehid en les seves aplicacions fungicides i fumigadores i en la fabricació de resines
albufera

Vista de l'estany de Saint Nazaire, prop de Salses (Rosselló)
© Jaume Ferrández
Geomorfologia
Hidrografia
Llacuna d’aigua salabrosa o salada separada de la mar per un cordó litoral.
A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació plujosa De dimensions diverses…
lligant
Construcció i obres públiques
Química
Aglomerant utilitzat per a unir el material granular d’un conglomerat i convertir-lo, en endurir-se, en una massa sòlida de reologia pròpia.
Entre els lligants utilitzats en construcció i obres públiques, hi ha els lligants hidràulics , que actuen principalment per hidròlisi o per reaccions químiques ciment portland, calç, etc, els quals solen donar productes bastant rígids de ruptura fràgil, i els lligants bituminosos , en els quals l’enduriment és produït per reducció de temperatura, evaporació o trencament del solvent d’un producte bituminós, els quals solen donar materials compostos de relativa flexibilitat i ruptura plàstica
efecte Mpemba
Física
Efecte que es tradueix en una velocitat superior de refredament de l’aigua calenta vers l’aigua freda.
L’efecte porta el nom del seu descobridor, el nigerià EBMpemba Durant molt de temps la comunitat acadèmica es negà a acceptar l’existència d’aquest efecte, ja que viola la llei de conducció de la calor No s’ha pogut explicar del tot, però hom creu que és produït per una combinació de l’evaporació de l’aigua, l’acció dels gasos dissolts, els mecanismes de transmissió de la calor i, especialment, el superrefredament
efecte iris
Ecologia
Model d’efecte climàtic de retroalimentació negativa pel qual l’increment dels nivells de vapor d’aigua a l’atmosfera seria suficient per a contrarestar l’escalfament global provocat pel diòxid de carboni.
Aquest model proposa que el vapor originat per l’evaporació de grans quantitats d’aigua, causada per l’escalfament global, formaria núvols amb formes canviants en funció de la temperatura A altes temperatures, els núvols adoptarien formes que facilitarien la sortida de radiació infraroja de la Terra, mentre que a baixes temperatures, els núvols adquiririen altres formes que contindrien aquesta radiació Així es regularia la temperatura mitjançant un sistema similar a l’iris d’un ull
aroma
Perfumeria
Olor agradable de certes substàncies (plantes, fruits, etc) de les quals emana espontàniament (aroma de la canyella, etc), per cocció o torrefacció (carn, cafè, etc), per cremació (encens, etc).
L’aroma pròpia de certes plantes és originada per evaporació de principis aromàtics volàtils, els olis essencials, concentrats per secreció en pètals, fruits, fulles, escorça, etc Les plantes riques en aromes plantes aromàtiques abunden especialment en les famílies de les labiades, rosàcies, umbellíferes, lauràcies, compostes, etc, i són freqüents a les regions àrides L’aroma dels aliments i de les begudes és un factor molt important en la valoració de llur acceptabilitat subjectiva, per tal com és, ensems amb el gust, la causa de llur tast característic
les Salines
Jaciment paleontològic
Jaciments de sal del municipi de Manuel (Ribera Alta), a l’esquerra del riu d’Albaida.
Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar La producció, al darrer quart del s XIX era de 10 000 quintars Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel foren tancades per antieconòmiques vers el 1900 i el marquès les donà el 1926 a l’exèrcit, al cos d’enginyers militars En crear-se els centres d’instrucció de reclutes, les salines foren convertides en camp de tir d’un destacament d’enginyers
Cambrils

Façana de ponent de l’església de Sant Martí de Cambrils
© Fototeca.cat
Poble
Poble i agrupament més important del municipi d’Odèn (Solsonès), al SW de la tossa de Cambrils (1.813 m), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m) uneix a la serra de Turp.
Sota el coll, prop de la caseria de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí consagrada el 1051, passa pel molí de Cambrils on hi ha un salt d’aigua i pel molí de la Sal o salí de Cambrils , on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar El lloc ja és esmentat el 839 la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona
Moab

Vista des de l'aire de la mina de Moab
Ciutat
Ciutat i capital del comtat de Grand, a l’estat d’Utah (EUA).
És un centre turístic per la proximitat als parcs nacional dels Arcs i de Terra de Canyons, caracteritzats per la formació d'arcs més de 2000 i l'erosió del terreny pels rius Colorado i Green, respectivament Uns 30 km a l'oest de la localitat hi ha la mina de Moab, on s'extreu potassa utilitzant un mètode que combina la dissolució de la mateixa en la mina i l'evaporació solar en uns llacs per tornar a cristallitzar el producte Aquests llacs es caracteritzen pels seus colors de tons blavosos i lilosos