Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
grapissar
Ecologia
Geologia
Capa de petits còdols calcaris d’origen orgànic (algues vermelles calcificades), acumulats en els fons marins.
En alguns països del nord d’Europa, amb el nom de maërl , el grapissar és extret i emprat com a corrector de sòls àcids
pota de colom
Pota de colom
Zachi Evenor (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Química
Planta herbàcia perenne, híspida, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles lanceolades, de flors blaves aplegades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fa en llocs sorrencs i pedregosos del sud d’Europa De l’arrel és extret un colorant vermell, usat en perfumeria, enologia, histologia, etc
copra
Producció de copra a partir de cocos assecats al sol
© School of Biological Sciences Illinois State University
Alimentació
Tecnologia
Carn de coco assecada.
Hom en fa l’assecatge al sol, o, molt més sovint, en forns assecadors A partir de la copra és extret l'oli de copra
iohimbina
Farmàcia
Alcaloide extret de l’escorça del Corynanthe yohimbe
.
El seu clorhidrat és emprat com a midriàtic, anestèsic local i afrodisíac
conval·lamarina
Química
Glucòsid extret del lliri de maig ( Convallaria majalis
).
Té acció cardiotònica i diürètica
acenaftè
Química
Hidrocarbur aromàtic tricíclic, amb l’esquelet de l’acenaftilè.
Es fon a 96°C És extret del quitrà d’hulla per destillació fraccionada És utilitzat principalment en la fabricació de colorants i també d’alguns materials plàstics
melissa
Melissa
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, anomenada correntment tarongina, amb una forta aroma de llimona, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades i encreuades, i de flors blanquinoses o rosades, disposades en verticil·lastres pauciflors.
Es fa en llocs ombrívols És remeiera, les seves fulles, aromàtiques, s’usen en infusió i tenen virtuts estimulants i antiespasmòdiques També es fa servir el seu extret alcohòlic
Robert Lepetit
Química
Químic suís.
Féu importants recerques en química orgànica El seu tractament per sulfitació del taní extret de l’escorça de quebratxo donà un impuls decisiu a diverses indústries, especialment a la d’adoberia
cascall
Cascall ( Papaver Somniferum )
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija robusta, fistulosa, poc ramificada, de 50 a 100 cm, amb grans fulles amplexicaules, glauques, lobulades i ondulades, i flors grosses, de pètals de colors de rosa, blaus o violacis, amb l’ungla negrosa.
El fruit, anomenat també cascall , és una càpsula globulosa, coronada d’un ample disc sota el qual s’obren els porus, per on surten les llavors, que són molt nombroses de 25 000 a 30 000 Originària de l’Àsia Menor, també es conreada des de la regió mediterrània fins a la Xina, amb un centre particularment important a l’Índia vores del Ganges, altiplà de Malwa Als Països Catalans, hom la conrea com a planta ornamental sobretot les varietats dobles i també és subspontània Cap a França i Europa Central és conreada per les llavors, oleaginoses, de les quals és extret un oli emprat…