Resultats de la cerca

És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, posteriorment realitzà un postgrau en Teoria i Crítica del Teatre 1990 i un màster en Estudis Internacionals Com a escriptor s’ha dedicat a la poesia, a la narrativa i al teatre, aquestes últimes, a més, per al públic adult i juvenil Amb el pseudònim de Mitus Stampa , ha publicat, entre d’altres, les narracions Ming, Ping i les sirenes 1987, L’elefant i la cuca de llum 1999, finalista del premi Apelles Mestres 1999, El timbaler del Bruc 1999, En Xucla Fort i la Fina Violina 2001 i El doctor Espiadimonis i el senyor…

D’estructura de horst , és un massís de relleu molt vell, fortament erosionat El punt culminant és el Brocken 1 142 m Té una gran riquesa metallífera argent, zinc, plom, estany, coure, urani, explotada des de l’edat mitjana, i és un destacable centre d’atracció turística Hi ha grans boscs de faig i de pícea

Cofundador i director d’Angle editorial i responsable de l’empresa cultural Transversal, va ser cap de Cultura d’“El Pou de la Gallina” i del diari “Regió 7”, responsable del seu suplement a “Idees” i redactor de la revista “Faig” També és responsable del projecte museogràfic de Món Sant Benet Ha publicat En el llindar , un conjunt de tres novelles curtes

Durant la seva joventut recollí llegendes i cançons populars Escriví poesies que reflecteixen la seva vida interior i la seva religiositat, i alhora el paisatge i la vida de Westfàlia Entre el 1841 i el 1842 escriví Gedichte ‘Poemes’, obra dividida en dos grups Fels, Wald und See ‘Roca, bosc i llac’ i Heidebilder ‘Quadres de la landa’ Publicà Das geistliche Jahr ‘L’any litúrgic’, 1861 i Die Judenbuche ‘El faig jueu’, 1842, narració costumista on barreja elements de misteri i de llegenda

La seva activitat principal es desplegà durant les décades dels anys setanta i vuitanta La seva poesia, de caire realista i meditativa, està recollida als llibres Espellifada solitud 1975, premi Martí Dot, Aquesta música porosa 1977, premi Recull Ribas i Carreras, pròleg de Miquel Martí i Pol, Bumerang 1980, pròleg de Feliu Formosa i En ambre 1982, pròleg de Jaume Badia, Lluís Calderer i Josep Pujol L’home pedra 1985 és un llibre de narracions Fou coordinador de la revista literària Faig

Panoràmica de la vall del Congost i dels cingles de Bertí des del vessant d’enfront del Montseny, després d’una nevada hivernal Ernest Costa Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí 22, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les serres del Moianès i els cingles del Bertí formen part de la zona de contacte entre els paisatges submediterranis de la Catalunya humida amb els ambients mediterranis del Vallès El Moianès és un altiplà format per un conjunt de petites serres de forma ondulada i sense grans desnivells, amb cims situats entre els 700 i els 1000 m d’…

El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…

Es juga en un frontó de 36 m, excepte la pala llarga, en què només juguen els professionals i té lloc en un frontó de 54 m La pala curta i la paleta es juguen amb una pala feta de fusta de faig o de freixe, d’uns 50 cm de llargada La curta pesa entre 700 i 800 g, però la paleta té menys gruix, és més ampla de base i pesa entre 580 i 600 g La pilota de pala curta també és una mica més gran i pesant

Correspon a la vall del riu Arazas, afluent de l’Ara, al peu del Mont Perdut, i que es presenta encaixada entre parets quasi verticals emmarcada entre el crestam del Circ de Cotatuero, Tres Sorores, serra Custodia i serra de Las Cutas Té uns 12 km de longitud i el riu salva els desnivells formant diversos salts d’aigua, com l’anomenada Cola de Caballo i les Gradas de Soaso La bellesa del paisatge i l’abundància de vegetació pi roig, pi negre, faig i avet feren que fos declarada el 1918 Parc Nacional