Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en música l’any 1613 Entre el 1623 i el 1630 fou, probablement, sagristà a l’abadia de Westminster Cap al 1624 esdevingué director del cor de la catedral londinenca de Saint Paul Escriví música vocal religiosa -motets llatins, anthems en anglès-, música per a virginal danses i també per a consort d’instruments fantasies La seva música vocal profana aparegué publicada en les colleccions Private Musicke or The First Booke of Ayres and Dialogues Londres, 1620 i Mottects or Grave Chamber Musique Londres, 1630

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull

Vida Desenvolupà la seva carrera a Anglaterra i als Països Baixos Es formà com a escolà de cant a la catedral d’Hereford, on ingressà el 1573 Un any més tard passà a la capella reial anglesa, on treballà amb l’organista William Blitheman El 1582 obtingué a Hereford la seva primera plaça com a organista L’any següent es convertí en mestre de capella d’aquesta catedral El 1586 fou nomenat gentleman de la capella reial i el 1591 obtingué la plaça d’organista d’aquesta institució Completà la seva formació a les universitats d’Oxford i Cambridge i obtingué el títol de doctor en música el 1592 El…

El 1611 fou nomenat músic d’Enric, príncep de Galles Més tard fou llaütista i cantant al servei del príncep Carles, i continuà al seu servei des de la seva coronació com a rei, el 1626, fins a la fi de la guerra civil, el 1642 El 1607 aparegué a Londres la seva publicació Musicke of sundrie kindes La primera part d’aquest recull incloïa ayres , i la segona part, danses Altres peces, com anthems , madrigals, cançons o fantasies per a viola, foren publicades en diverses antologies de l’època o bé es conserven en manuscrit

Arribà a París l’any 1574 i fou llaütista al servei del rei Enric III amb el càrrec de valet de chambre ordinaire du roi Romangué a França la resta de la seva vida Escriví diverses obres per a llaüt deu preludis, tretze fantasies, algunes danses - branles , gallardes, courantes i una sara bande - i també transcripcions de peces vocals d’Andrea Gabrieli La major part de les seves composicions foren impreses en tabulatura Fou molt valorat en vida, i considerat un dels millors llaütistes del seu temps Algunes de les seves obres són un bon reflex del seu virtuosisme

La seva obra s’imprimí amb el títol Libro de música de cifras para vihuela intitulado el Parnasso Valladolid, 1576 Aquesta fou la darrera de totes les colleccions dedicades a la viola de mà que es publicaren a la Península Ibèrica durant el segle XVI Està formada per tres llibres El primer inclou diverses fantasies del mateix autor El segon està integrat per transcripcions de motets d’autors com Francisco Guerrero, Juan García de Basurto, Thomas Crécquillon o Jean Maillard En el tercer llibre hi ha arranjaments de cançons polifòniques profanes i villancicos , tant d’autors…

Collaboradora del diari La Nación , assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana Començà per la novella Hay que sonreir 1966, sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa Seguiren Los heréticos 1967, volum de contes, El gato eficaz 1972, novella fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient Aquí pasan cosas raras 1976, relats, i Como en la guerra 1977, novella on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les…

El 1638 era organista a la catedral de Dublín A partir del 1641 fou cantant i organista a la capella de Saint George, a Windsor El 1664 fou nomenat Informator choristarum al Magdalen College d’Oxford, càrrec que exercí durant més de vint anys El 1669 obtingué el grau de doctor en música per la Universitat d’Oxford La música instrumental de Rogers fou molt ben rebuda per la reialesa, malgrat que es considera una forma una mica degradada de les fantasies angleses més primerenques La seva música sacra, d’estil homofònic i caràcter sobri, comprèn principalment anthems i services , un…

Sembla que formà part del cor de la catedral de Canterbury i que després es traslladà a Londres, on ocupà diversos càrrecs Serví com a músic de la família de sir Henry Fanshawe, per a la qual escriví música sacra i profana La seva creació més important és un recull de madrigals dedicat al seu patró, The First Set of Madrigals to 3, 4, 5, and 6 parts apt both for Viols and Voyces With a Mourning Song in memory of Prince Henry Londres, 1613 També compongué dos oficis anglicans, vint-i-dos anthems i música instrumental, entre la qual destaquen quaranta-dues fantasies per a consort…

Fou deixeble del mestre Gracià Tarragó al Conservatori del Liceu El 1976 ingressà al Quartet Tarragó, formació dissolta el 1988, i a partir del 1989 fou professor de guitarra del Conservatori del Liceu Entre el 1993 i el 1999 dirigí el centre Torrent s’ha distingit sobretot per les seves composicions per a guitarra, entre les quals cal destacar nombroses sonates, suites i 24 Fantasies romàntiques en quatre volums D’altra banda, la seva transcripció per a guitarra de les Siete canciones populares españolas , de M de Falla, és molt apreciadaTambé ha escrit música de cambra i orquestral, com ara…