Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
estre
Zoologia
Període de zel del cicle sexual de la femella en el qual aquesta, afectada per una notable excitació sexual, es fa receptiva vers el mascle i és impulsada a l’acoblament.
Aquests períodes coincideixen amb la maduració de l’òvul, la qual cosa en possibilita la fecundació, i tenen una freqüència variable La duració de l’estre varia segons les espècies, des d’unes quantes hores fins a quatre setmanes Tots aquests mecanismes d’excitació sexual i de maduració ovular són controlats per les hormones
Theodor Boveri
Biologia
Biòleg alemany.
Professor de zoologia a la Universitat de Würzburg Fou autor d’importants treballs sobre l’estructura del nucli, que el portaren a demostrar la individualitat dels cromosomes Estudià també l’aparell excretor de l’amfiox És autor de Zellenstudien ‘Estudis sobre les cèllules’, 1887-1907 i de Das Problem der Befruchtung ‘El problema de la fecundació’, 1902
Edmund Beecher Wilson
Biologia
Biòleg nord-americà.
Professor a la Columbia University de Nova York, féu importants recerques en el camp de la citologia i l’embriologia Estudià la fecundació, la partenogènesi, el paper dels cromosomes i la meiosi Reconegué la importància de les lleis de Mendel sobre l’herència Publicà General Biology 1887 i The Cell in Development and Heredity 1896, reeditada diverses vegades
bessó | bessona

Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns procedeixen de…
in vitro
Biologia
Locució que significa ‘en un medi artificial’, ‘en el laboratori’; hom l’aplica especialment a la fecundació in vitro o fecundació externa
.
amficels

amficelsAscaphus truei femella
Dave Huth (CC BY-NC 2.0)
Herpetologia
Ordre d’amfibis anurs de característiques primitives.
Els individus adults conserven un monyó de cua, que els mascles utilitzen per a la còpula, ja que en aquest grup, a diferència dels altres amfibis, la fecundació és interna Es caracteritzen pel fet de posseir vèrtebres amficèliques Comprèn una sola família, la dels liopèlmids o ascàfids Els gèneres més importants són Liopelma , propi de Nova Zelanda, i Ascaphus , d’Amèrica del Nord
Josep Maria Vila i Vidal
Veterinària
Veterinari.
En la dècada dels anys cinquanta implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví Esdevingué un destacat especialista en reproducció bovina fecundació artificial i transplantació d’embrions Fou president del Collegi de Veterinaris de Girona 1979-87, vicepresident de la Federació Catalana de Collegis Veterinaris de Catalunya i vicepresident del Consell de Collegis Veterinaris d’Espanya
monoplacòfors
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs amfineures, tots els representants de la qual són fòssils del Cambrià i del Devonià, excepte dues espècies del gènere Neopilina, descobertes l’any 1952 per l’expedició del Galathea prop de les costes mexicanes del Pacífic, a una gran profunditat.
Llur organització és molt simple, i presenten simetria bilateral i disposició perfectament metamèrica de tots els òrgans La cara dorsal és recoberta per una conquilla circular, d’àpex lleugerament corbat la cara ventral és semblant a la dels poliplacòfors, amb la boca en posició anterior, prop de la qual hi ha dos grups de petits tentacles Els sexes són separats i la fecundació és externa
Lazzaro Spallanzani

Lazaro Spallanzani
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista italià.
Demostrà la impossibilitat de la generació espontània després de nombrosos experiments i fou el primer a aconseguir la fecundació artificial en batracis i mamífers Des de la seva càtedra de la Universitat de Pavia, donà a conèixer noves i encertades idees sobre el mecanisme de la digestió i la circulació El 1767 publicà Saggio di osservazioni microscopiche relative al sistema della generazione dei signore Needham e Buffon
salients
Herpetologia
Superordre d’amfibis de la subclasse dels apsidospòndils, caracteritzats pel fet que els seus representants són de cos curt, coll pràcticament inexistent, sense cua i amb quatre potes, les dues posteriors molt més desenvolupades que les anteriors, com a adaptació al salt.
La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic