Resultats de la cerca

Autor d’una obra irònica, fosca i enginyosa, amb una pronunciada percepció de la realitat i un notable domini de l’escena Estudià dramatúrgia a la Universitat de Bristol Entre les seves peces destaquen Stalinland , premi Finger First Edimburg 1992/93, The Architect 1996, L’especulador , guardonada amb el Herald Archangel Award 1999, o Victoria , estrenada per la Royal Shakespeare Company al Barbican Forma part del comitè del Royal Court Theatre i el Royal National Theatre de Londres

Els anys trenta ingressà al partit comunista i publicà The Great Tradition 1934, estudi marxista sobre la literatura nord-americana contemporània, de gran repercussió, així com el volum dedicat a John Reed 1939 El 1939 abandonà el partit comunista i continuà publicant assaigs, entre els quals Where We Come Out 1954 i The Living Novel 1959, l’autobiografia Part of the Truth 1965 i la novella The First to Awaken 1940, on palesa una concepció pessimista del món

Cap al 1616 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College de la Universitat d’Oxford La seva producció musical coneguda se centra en el gènere del madrigal De Vautor tan sols es coneix The First Set, beeing Songs of Divers Ayres and Natures, of Five and Sixe Parts, Apt for Vyols and Voyces Londres, 1619-20, recull dedicat a George Villiers, duc de Buckingham, la família del qual serví Fou un dels madrigalistes més interessants entre els mestres menors anglesos de la seva generació

Amb un gran domini de la tècnica, ha realitzat films de la categoria d' Ulica Graniczna ‘El camí de frontera’, 1948 sobre la revolta del ghetto de Varsòvia, Piątka z ulicy Barskiej ‘Els cinc del carrer Barskiej’, 1954, premiat a Canes, Krzy×zacy ‘Croats’, 1960 i Pierwszy dzień wolności ‘El primer dia de llibertat’, 1963 Abandonà el seu país i treballà intermitentment a la RF d’Alemanya i als EUA Angeklagt nach, 218 ‘Acusat segons l’article 218’, 1966, The First Circle 1972, etc

La seva novellística descriu, en un estil realista i concís el comportament de personatges abocats a situacions absurdes i frustrants a causa de la seva inadaptació social D’entre la seva producció, molt sovint ambientada en la comunitat jueva novaiorquesa, cal esmentar les novelles The Assistant 1957, The Fixer 1966, premi Pulitzer i National Book Award el 1967, que reflecteix l’antisemitisme de la Rússia prerevolucionària, Dubin's Lives 1979 i les narracions Idiots First 1963 i Rembrandt's Hat 1973 Fou president del PEN Club americà 1979-81

Estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en música l’any 1613 Entre el 1623 i el 1630 fou, probablement, sagristà a l’abadia de Westminster Cap al 1624 esdevingué director del cor de la catedral londinenca de Saint Paul Escriví música vocal religiosa -motets llatins, anthems en anglès-, música per a virginal danses i també per a consort d’instruments fantasies La seva música vocal profana aparegué publicada en les colleccions Private Musicke or The First Booke of Ayres and Dialogues Londres, 1620 i Mottects or Grave Chamber Musique Londres, 1630

Vida A set anys inicià els estudis de piano, i dos anys després compongué les primeres peces Fou deixeble de Peter Gelhern 1974, d’O Messiaen i A Goehr L’estrena, el 1980, de l’obra Ringed by the Flat horizon el convertí en el compositor més jove que havia estrenat en un dels concerts Promenade de la BBC, fet que li reportà un reconeixement internacional Simon Rattle dirigí, el 1982, l’estrena d' At First Light , que li havia estat encarregada per la London Sinfonietta L’obra ha estat interpretada en moltíssimes ocasions i és una de les peces contemporànies més conegudes, amb més de cent-…

Provinent d’una família de brahmans i educat a Anglaterra, de molt jove hom li atribuí poders especials, motiu pel qual els seus protectors fundaren el 1911 l’orde de l’Estel, que ell havia de dirigir El 1929 dissolgué l’orde, en desacord amb l’autoritat amb la qual hom l’havia investit Tanmateix, els seus escrits sobre mística i espiritualitat The First and Last Freedom , 1954 Commentaries on Living , 1956-60 The Urgency of Change , 1970 Truth and Actuality , 1977 etc li reportaren un gran nombre de seguidors El 1969 fundà una escola per a posar en pràctica les seves idees

Sembla que formà part del cor de la catedral de Canterbury i que després es traslladà a Londres, on ocupà diversos càrrecs Serví com a músic de la família de sir Henry Fanshawe, per a la qual escriví música sacra i profana La seva creació més important és un recull de madrigals dedicat al seu patró, The First Set of Madrigals to 3, 4, 5, and 6 parts apt both for Viols and Voyces With a Mourning Song in memory of Prince Henry Londres, 1613 També compongué dos oficis anglicans, vint-i-dos anthems i música instrumental, entre la qual destaquen quaranta-dues fantasies per a consort…

Molt popular, la seva obra és influïda pel teatre de TS Eliot The First Born 1946, The Lady’s Not for Burning 1949 i Sleep of Prisoners 1951 unes altres vegades imita Bernard Shaw A Phoenix too Frequent 1946 Però ofereix una novetat de tècniques escèniques i un llenguatge teatral semblant al de Pinter Altres obres seves són Venus Observed 1950, The Dark is Light Enough 1954, Curtmantle 1961 i Death is a Kind of Love 1979 La seva darrera obra teatral fou A Ringing of Bells 2001 Collaborà en el guió d’algunes pellícules de tema èpic, com Ben-Hur 1959, Barrabas 1962 i The Bible In the Beginning…