Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
classificació articulatòria dels sons del llenguatge
Classificació articulatòria dels fonemes vocàlics del català central
©
Fonètica i fonologia
Ordenació dels trets distintius que deriven de l’anàlisi del treball muscular que efectuen els òrgans de fonació de moviment lingüísticament interpretable.
Constitueix l’objectiu primordial de la fonètica articulatòria o genètica Classificació articulatòria dels fonemes consonàntics del català central ©
Pere Jaume Borrell i Guinart
Perejaume
Institució de les Lletres Catalanes/Txema Salvans
Pintura
Literatura catalana
Pintor i poeta, conegut com Perejaume.
Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a exposar els anys setanta Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i JV Foix , que l’influïren, com també Jacint Verdaguer , amb el qual comparteix la visió tellúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les…
,
Vies motores
Fisiologia humana
El sistema nerviós central controla les contraccions musculars responsables del moviment i el manteniment de la postura Els mecanismes que controlen el moviment són complexos i hi intervenen diverses estructures del sistema nerviós L’escorça cerebral controla les contraccions musculars que causen moviments voluntaris Les neurones de l’escorça cerebral que originen els impulsos motors voluntaris es localitzen a la circumvolució frontal ascendent Els moviments de cada part del cos són controlats per les neurones d’una zona determinada d’aquesta àrea de l’escorça cerebral Així, les…
anticipació articulatòria
Fonètica i fonologia
Tendència dels òrgans de fonació a adoptar, durant l’emissió d’un fonema, les condicions favorables de posició, tensió i moviment del fonema següent en tot tipus de seqüència fònica.
Pòlip i nòdul de les cordes vocals
Patologia humana
Definició Són anomenats pòlips i nòduls de les cordes vocals, i en conjunt pseudotumors inflamatoris de la laringe , una sèrie de trastorns caracteritzats per la formació d’una prominència anòmala en la mucosa laríngia, en general localitzada a les cordes vocals, que es presenta a conseqüència d’una inflamació crònica deguda a factors irritants, especialment el tabaquisme i el mal ús de la veu Causes i tipus Els pseudotumors inflamatoris s’esdevenen a causa d’una irritació crònica de la mucosa laríngia, que pot ésser deguda a un ús inadequat de la veu o bé a l’acció de diverses substàncies…
ressonador natural
Fonètica i fonologia
Nom donat a cadascuna de les cavitats supraglòtiques que, en la parla, destaquen els harmònics pertinents de cada so, gràcies als moviments de la llengua i els altres òrgans de fonació.
Funcions cerebrals
Fisiologia humana
El cervell és l’òrgan superior del sistema nerviós central, que controla tota l’activitat de l’organisme i n’ordena el funcionament i la conducta humans Aquestes activitats es duen a terme a les seves neurones per mitjà de mecanismes que només són parcialment coneguts A més, si bé la forma, la connexió i la localització topogràfica de les neurones és determinada genèticament, el funcionament cerebral s’adapta a les necessitats concretes de cada ésser humà Així, el sistema nerviós no empra totes les neurones i les fibres contingudes en el cervell L’aprenentatge provoca que es reprimeixin…
síndrome de Vernet
Patologia humana
Quadre clínic caracteritzat pels trastorns de la deglució i de la fonació, abolició del reflex nauseós i paràlisi del trapezi i de l’esternoclidomastoidal; és degut a la lesió dels IX, X i XI parells cranials.
alàlia idiopàtica
Patologia humana
Mudesa congènita que no va acompanyada de sordesa; és una afecció no lligada a cap malaltia mental ni a lesions locals dels òrgans de la fonació i que desapareix a mesura que la criatura es fa gran.
metàstasi
Fonètica i fonologia
Fase final en l’articulació d’un so determinat, durant la qual els òrgans de la fonació abandonen la posició característica del so en qüestió i adopten la de repòs o preparen l’emissió del so següent.