Definició
Són anomenats pòlips i nòduls de les cordes vocals, i en conjunt pseudotumors inflamatoris de la laringe, una sèrie de trastorns caracteritzats per la formació d’una prominència anòmala en la mucosa laríngia, en general localitzada a les cordes vocals, que es presenta a conseqüència d’una inflamació crònica deguda a factors irritants, especialment el tabaquisme i el mal ús de la veu.
Causes i tipus
Els pseudotumors inflamatoris s’esdevenen a causa d’una irritació crònica de la mucosa laríngia, que pot ésser deguda a un ús inadequat de la veu o bé a l’acció de diverses substàncies irritants, sobretot el fum del tabac. El mal ús de la veu sol consistir en la utilització freqüent d’un to o timbre de veu forçat que posa constantment en tensió una part de les cordes vocals. Aquesta tensió repetida produeix a la fi un edema o una tumefacció del teixit situat per sota de la mucosa. En altres casos, l’edema és produït pel contacte habitual de la mucosa amb substàncies irritants que alteren la permeabilitat dels seus vasos sanguinis. De totes maneres, si la irritació es manté, en les zones afectades per l’edema es produeix finalment una acumulació de fibres de col·lagen o una proliferació de vasos sanguinis, la qual cosa origina la formació dels pseudotumors. Segons la causa i l’extensió de l’edema hi pot haver diversos tipus de pseudotumors.
El nòdul de les cordes vocals és una tumoració petita, de la grandària del cap d’una agulla, que es presenta normalment en ambdues cordes vocals. Es produeix a causa d’un abús habitual de la veu, de manera que es manifesta sobretot en infants que solen parlar cridant, en mares de família nombrosa, en professors o cantants que abusen de les freqüències baixes. De fet, és anomenat també nòdul dels cantants o nòdul del mestre.
El pòlip de les cordes vocals constitueix una tumoració prominent, d’una grandària variable, però sempre superior a la del nòdul, que pot esdevenir allargada i formar una massa unida a la corda vocal per un pedicle estret. Se sol presentar a conseqüència d’una laringitis crònica, causada generalment per la inhalació habitual de substàncies irritants com el fum del tabac o el fum industrial, o bé per un abús de la veu.
Símptomes i diagnosi
Els pseudotumors inflamatoris es manifesten especialment amb una disfonia crònica, és a dir, una alteració persistent del to de la veu. La diagnosi s’estableix fonamentalment amb la laringoscòpia, que permet d’observar-los directament.
El nòdul de les cordes vocals sol originar una veu ronca amb un grau de disfonia variable, que pot arribar a ésser afonia gairebé completa. En general, impossibilita el cant. A través de la laringoscòpia s’observa com una petita prominència de la mucosa, bilateral i gairebé simètrica, típicament localitzada al punt d’unió entre els dos terços posteriors i el terç anterior de la corda vocal, que és la zona on es produeix una vibració més important.
El pòlip de les cordes vocals origina disfonia, amb veu ronca i tos irritativa. Sovint, quan el pòlip és pediculat, la intensitat de la disfonia varia segons la posició en què se situa el pòlip. Quan és més gros pot arribar a causar una obstrucció de la laringe i originar dispnea o dificultat respiratòria. A través de la laringoscòpia hom pot observar-lo com una massa prominent, que se sol localitzar en el mateix punt que el nòdul, però que també es pot situar en d’altres zones de les cordes vocals. Quan es localitza a la cara inferior de les cordes vocals pot entrar i sortir per la glotis en respirar i parlar.
Evolució i tractament
Els pseudotumors inflamatoris solen persistir de manera permanent si no s’hi estableix un tractament adequat, ja que estranyament remeten de manera espontània. Això no obstant, mai no presenten una evolució maligna o transformació cancerosa, com s’esdevé en alguns tipus de laringitis crònica.
En el cas del nòdul de les cordes vocals és fonamental la foniatria amb exercicis que reeduquin la fonació, per tal d’aprendre a utilitzar els tons de veu d’una manera adequada. També són recomanables en aquest sentit les inhalacions de vapor i l’administració de medicaments corticoides. Quan aquestes mesures fracassen cal de vegades efectuar una intervenció quirúrgica per tal d’extirpar els nòduls.
Pel que fa al pòlip de les cordes vocals, generalment ha d’ésser extirpat amb una intervenció quirúrgica. Per tal que no es reprodueixi, cal evitar els factors irritants que l’hagin causat.
Les intervencions que es practiquen en tots aquests casos s’efectuen amb tècniques de microcirurgia per tal d’extirpar únicament el pseudotumor i respectar la resta de les cordes vocals, de manera que es conserva la veu, per bé que en alguns casos convé d’efectuar, posteriorment, algunes sessions de foniatria.