Resultats de la cerca

Els líquids ocupen un volum pràcticament constant en funció de la temperatura o la pressió L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós els líquids i els gasos són anomenats fluids , i ambdós tenen una gran mobilitat molecular, manifestada en la difusió entre líquids o entre gasos, i no presenten rigidesa ni forma particular d’altra banda, líquids i sòlids constitueixen els estats condensats de la matèria, amb poca compressibilitat i amb interaccions moleculars elevades Dins un líquid, les molècules són atretes igualment en totes direccions per les veïnes i, per tant, la força…

Els metalls alcalins constitueixen una família molt homogènia i es caracteritzen per tenir en llurs àtoms un sol electró en el nivell més extrem, perdut el qual obtenen la configuració electrònica d’un gas noble Això explica, d’una part, llur monovalència estricta i que no formin ni enllaços covalents llurs vapors són monoatòmics, ni enllaços de coordinació no donen complexos d’altra part, que siguin els elements més electropositius, és a dir, que manifestin una gran tendència a perdre aquest electró per formar un catió monovalent Tots ells són sòlids, d’un blanc d’argent, tous…

La balena blava Balaenoptera musculus es distingeix fàcilment de la resta de balenoptèrids per la grandària i també pel seu color gris blavós, el seu llom jaspiat i la seva petita aleta dorsal Té el rostre més ample que la resta dels rorquals Eduardo Saiz De tots els éssers vivents, la balena blava és el més gran s’han arribat a capturar exemplars de pesos propers als 150 000 kg A l’hemisferi S, aquesta espècie assoleix una mida màxima d’uns 31 m, però a les aigües boreals no sol sobrepassar els 26 m Té una distribució cosmopolita, però és abundant en aigües fredes i d’alta productivitat…

Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els…

Els sulfats metàllics són molt abundants en l’estat natural cal esmentar-ne el sulfat potàssic K 2 SO 4 , el sulfat sòdic Na 2 SO 4 , el sulfat de calci CaSO 4 anhidrita, el sulfat de magnesi MgSO 4 7H 2 O epsomita, el sulfat de bari BaSO 4 baritina i el sulfat d’estronci SrSO 4 celestina Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius alcalins formen també hidrogensulfats És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent alum Hom obté els hidrogensulfats per cristallització de…

Representació dels 16 primers harmònics de la sèrie completa en notació musical les notes negres són aproximades © Fototecacat/ Jesús Alises Es parla de sèrie completa quan conté tots els múltiples la fonamental f, el seu doble 2f, el seu triple 3f Els sons complexos que són estrictament periòdics física del  so tenen un espectre format per harmònics també anomenats sons concomitants, encara que no formin necessàriament una sèrie completa Així, per exemple, quan el so prové d’un instrument de vent de perfil intern bàsicament cilíndric -com el clarinet-, el seu…

Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a…

Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina…