Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
àcid mevalònic
Bioquímica
Metabòlit intermediari de la biosíntesi dels composts isoprenoides.
És sintetitzat per condensació de tres molècules d’acetilcoenzim A Mitjançant diferents reaccions metabòliques, l’àcid mevalònic forneix la unitat estructural de l’isoprè a les diverses classes de terpens i derivats, com els carotenoides , el tocoferol , la ubiquinona , el cautxú , i l' esqualè
detector de mentides
Instrument utilitzat especialment per la policia que registra la pressió arterial, el ritme del pols i de la respiració i altres fenòmens relacionats amb el sistema nerviós d’un individu mentre hom li formula preguntes.
Teòricament, l’alteració dels valors obtinguts respecte als considerats normals forneix una base per a afirmar que l’individu està mentint No obstant, aquest mètode, utilitzat des de l’any 1924, ha rebut nombroses crítiques per part de psicòlegs i fisiòlegs, així com des del punt vista legal
rellotge mecànic
Esquema d’un rellotge mecànic de pèndola: òrgan motriu (1, pes; 2, corda; 3, barrilet; 4, cadell; 5, roda de cadell): Òrgan de transmissió : (6, roda de barrilet; 7, roda de temps; 8, roda de centre; 9, roda de primera; 10, pinyó de minuts; 11, roda de minuteria; 12, roda d’hores); escapament (13, roda d’escapament; 14, àncora); òrgan regulador (pèndola); (15, llentia; 16, femella d’afinació; 17, tija; 18, suspensió de làmina flexible)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge proveït d’una base de temps integrada per un oscil·lador mecànic (foliot, pèndola, volant).
L’oscillador constitueix l’òrgan regulador que ha d’ésser complementat per un òrgan motor pes o molla que forneix la força necessària per al funcionament del rellotge, un òrgan de transmissió engranatges i un òrgan de compte i de manteniment de les oscillacions del regulador anomenat escapament
delta de Dirac
Matemàtiques
Funció simbòlica δ(x) que permet de representar formalment les transformacions funcionals idèntiques com a transformacions integrals.
L’ús formal de δ x forneix una notació que permet la generalització de moltes relacions matemàtiques Per a una variable real x , és definida per les condicions de tal forma, que per a qualsevol x sempre satisfà Proposada per Dirac el 1930 com a preocediment heurístic, fou establerta rigorosament per Laurent Schwartz
climatologia sinòptica
Meteorologia
Geografia
Estudi de conjunt dels elements climàtics que afecten una àrea extensa en un moment determinat.
Hom indica cadascun dels elements sobre les cartes sinòptiques i precisa els llocs que registren els mateixos valors, mitjançant les isolínies isòbares, isotermes, isoietes, i també la presència d’altres meteors neu, boira Es tracta d’una visió global i estàtica que no té en compte la formació i l’evolució dels fenòmens atmosfèrics, però forneix el material bàsic per als estudis sintètics
paleoicnologia
Paleontologia
Ciència que estudia les empremtes deixades pels organismes antics i conservades a les roques.
L’anàlisi de les empremtes antigues o paleoicnes representa una contribució important al coneixement dels antics organismes desproveïts d’esquelet Alhora, forneix informació sobre el comportament dels animals antics i llur contribució a la sedimentació, tant positiva com negativa o destructiva, de material i d’estructures sedimentàries En successions sense fòssils, els paleoicnes poden complir llur paper en l’anàlisi estratigràfica
injector
Secció d’un injector de solenoide d’un motor de gasolina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu del sistema d’injecció de combustible que serveix per a introduir i polvoritzar el combustible a l’interior del cilindre o a l’entrada d’aquest.
Consta d’un cos cilíndric, buit, de forma variable segons el tipus de culata, i d’una agulla que regula el pas del fluid La sortida de l’injector ha d’ésser dissenyada de manera que produeixi una bona polvorització En el cas de l' injector bomba , la mateixa agulla, en baixar, forneix la pressió necessària per a la polvorització
Genil
Embassament del Genil a Canales
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Riu
Riu afluent, per l’esquerra, del Guadalquivir que s’origina a Sierra Nevada, a 3481 m d’altitud (358 km de llargada i 8786 km 2
de conca).
Passa per Granada, Loja, Puente Genil i Écija i desemboca a Palma del Río Té un cabal de 34 m 2 /s a Puente Genil, on té altes aigües de febrer-març i un estiatge considerable d’agost A la capçalera el seu règim acusa molt la fosa de la neu, la seva retenció de gener i les pluges tardorals d’ascendència mediterrània La seva conca forneix energia elèctrica a diverses centrals
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
pantà de Riudecanyes
Resclosa del pantà de Riudecanyes
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del Baix Camp, dins el municipi de Riudecanyes
, al curs de la riera de Riudecanyes.
Fou bastit a partir del 1907 i començà a funcionar el 1919, amb una cubicació de 3,11 hectòmetres per al regatge dels termes de Reus, Riudoms i Montbrió Forneix aigua a Reus 1924, Riudoms 1948 i Vila-seca i Salou 1955 En 1934-51 fou ampliat pel canal de Siurana a través d’un canal-túnel que aporta les aigües sobrants del riu de Siurana La construcció del pantà de Siurana potencià el de Riudecanyes El 1991 hom n'amplià la capacitat en un 70%, fins a 5,32 hectòmetres