Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
hugonot | hugonota
Cristianisme
Dit dels calvinistes francesos, i més especialment del moviment politicoreligiós francès, d’inspiració calvinista, configurat a partir del 1547.
L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la pugna amb els Guisa,…
Dumont
Escultura
Família d’escultors francesos.
Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la Llibertat de la Colonne de Juillet…
Androuet Du Cerceau
Arquitectura
Família d’arquitectes francesos.
Jacques I París ~1510 — Annecy ~1585 fou autor de tractats d’arquitectura Livre d’architecture 1559 i Les plus excellents bâtiments de France 1576-79 Els seus fills foren també arquitectes Baptiste ~1544/1547 — 1579 intervingué en la construcció del Pont Neuf de París 1571 i Jacques II ~1550 — 1614 alçà la segona meitat de la galeria del Louvre i l’antic pavelló de Flora Jean I 1585 — 1649, fill de Baptiste, construí l’escala amb planta de ferradura de Fontainebleau 1632
Coypel

Déu Totpoderós en la seva Glòria (1715), d’ Antoine Coypel , detall del sostre de la Capella Reial del castell de Versalles
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Pintura
Família de pintors francesos.
Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’Académie 1714 El…
Vassé
Escultura
Família d’escultors francesos.
François-Antoine Vassé Toló 1681 — París 1736 fou deixeble del seu pare, Antoine, i de PPuget Treballà a la capella de Versalles i a l’ajuntament de Tolosa Llenguadoc, i decorà l’altar major de Notre-Dame de París i la xemeneia del Saló d’Hèrcules, de Versalles El seu fill Louis-Claude Vassé París 1716 — 1772 fou deixeble seu Li pertanyen una Venus dels jardins de Louveciennes, la Diana caçadora del palau de Potsdam, cinc busts de l’ajuntament de Troyes i el mausoleu d’Estanislau I de Polònia, a l’església de Notre-Dame-de-Bon-Secours, de Nancy
batalla de La Bicocca
Militar
Acció militar que tingué lloc a La Bicocca, població italiana de Llombardia, prop de Milà, en què els francesos i els suïssos foren vençuts pels imperials comandats per Pròsper Colonna i el marquès de Pescara el 1522.
Aquesta desfeta determinà la pèrdua del ducat de Milà per part dels francesos
batalla de Dien Bien Phu
Història
Militar
Combat sostingut per la possessió de la localitat de Dien Bien Phu, al Vietnam del Nord, Tonquín, entre els francesos i les forces del Viet Minh (1954).
Per tal de protegir Laos, el general francès Navarre llançà sis batallons cap a la depressió de Dien Bien Phu amb la intenció de convertir-la en base d’operacions novembre del 1953 Vo Nguyen Giap hi concentrà els seus exèrcits a l’entorn i, salvant les dificultats de la selva, conduí l’artilleria pesant a les muntanyes que dominaven la depressió desembre del 1953 — març del 1954 i reuní quatre divisions per a l’assalt de la localitat Navarre, confiant en la superioritat militar dels francesos, acceptà la batalla El 13 de març la infanteria i l’artilleria del Viet Minh es…
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…
Napoleó I
Napoleó Bonaparte a Pont d’Arcole, d’Antoine-Jean Gros (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Història
Música
General, primer Cònsul (1799-1804) i emperador dels francesos (1804-15), de nom Napoleó Bonaparte.
Fill d’un notable cors collaboracionista amb els francesos, estudià a França des del 1779 L’enyorança de la seva terra el feu decantar cap a posicions ideològiques independentistes i antifranceses El 1785 fou designat lloctinent segon d’un regiment d’artilleria i, de guarnició en guarnició, madurà el seu pensament i les seves ambicions Amb la Revolució, fou lloctinent coronel de la guàrdia nacional a Còrsega, i el 1793, després que l’illa hagué trencat les relacions amb la Convenció, passà a França amb tota la seva família Es declarà jacobí i començà una brillant carrera militar…
,
primer combat de Castalla
Acció bèl·lica (21 de juliol de 1812) que tingué lloc durant la Guerra del Francès, en la qual foren derrotades les forces del general O’Donnell (12 000 homes) quan intentaven d’expulsar els francesos de la foia de Castalla.
Després d’intentar de resistir dins la vila de Castalla i havent tingut 3 634 baixes, les tropes d’O'Donnell es retiraren a Alacant, ciutat que els francesos no aconseguiren d’ocupar aleshores a causa de la intervenció anglosiciliana Com a conseqüència d’aquesta derrota, José O'Donell fou substituït per Francisco J Elío com a capità de València