Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
Callositat
Patologia humana
Definició i causes Les callositats consisteixen en un engruiximent i un enduriment circumscrit de l’epidermis que es presenta en zones de la pell sotmeses a fregaments repetits o a una pressió persistent El fregament reiterat i la pressió contínua sobre la pell incrementen la regeneració de les cèllules epidèrmiques, les quals creixen de manera accelerada alhora que augmenten l’elaboració de ceratina, que és la substància que confereix duresa a la capa externa de la pell Així, es produeix una acumulació de capes de cèllules mortes, amb un contingut alt de ceratina, que formen una àrea de pell…
martell de caiguda lliure
Tecnologia
Martell de simple efecte en el qual l’elevació de la massa mòbil és efectuada mitjançant un sistema mecànic.
Pertanyen a aquest tipus els de tauló , en els quals el fregament d’aquest amb dues politges giratòries aixeca la massa, els de corretja , en què aquesta frega amb la politja, i els de cadena , en què la massa és aixecada mitjançant una cadena Correntment és anomenat moltó
pèrdues
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Diferència entre els valors d’una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.
Hom compara generalment energia, potència, quantitat d’electricitat, etc, d’una màquina, installació, etc Les pèrdues són degudes a causes molt diverses així, hi ha pèrdues per fregament, per histèresi, per corrents de Foucault, per efecte Joule, dielèctriques , etc, i gairebé sempre es tradueixen en una formació de calor
coeficient de Los Angeles
Construcció i obres públiques
Expressió de la resistència dels àrids al desgast.
Manifestada per la disminució de les dimensions de les partícules d’una mostra expressada en percentatge en pes, sobre el pes inicial, de les partícules que no passen per un sedàs determinat experimentada pel fregament de les partícules amb les boles d’acer que conté l’aparell d’assaig
estrígil
Arqueologia
Instrument metàl·lic i corbat en forma d’essa emprat per a la neteja corporal.
Els atletes grecs, etruscos i romans el feien servir després d’exercitar-se a la palestra per a netejar-se la pell, per fregament, i extreure l’oli que s’havien posat per a hidratar la pell, a més de la suor i la brutícia adherida al cos durant l’exercici
enrotlladora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en l’enrotllament dels teixits, com a preparació o pas intermedi en un procés continu (tenyit, estampat, etc) o com a operació final en les peces que hom presenta en forma de rotlle.
Segons el sistema de transmissió del moviment al corró on va enrotllat el teixit, hom les classifica en enrotlladores d’accionament central , quan el moviment és transmès directament a l’eix del corró enrotllador, o bé enrotlladores perifèriques o de contacte , on hom fa moure el corró enrotllador per fregament amb un segon corró accionat
màquina escorçadora
Tecnologia
Màquina emprada per a escorçar els troncs en llur preparació per a la fabricació de pasta de cel·lulosa.
L’escorçadora de tambor treballa per fregament mutu dels troncs dins el tambor Per a troncs de gran diàmetre més d’1 m hom empra les escorçadores hidràuliques , que apliquen aigua a pressió sobre els troncs Les escorçadores de cadenes i de ganivetes són emprades quan hom exigeix una completa eliminació de l’escorça
pla inclinat
Física
Pla que forma un cert angle amb el pla horitzontal.
És considerat com una de les màquines simples i permet d’elevar un cos de pes P amb una força F molt més petita que P Si hom desestima el fregament entre el cos i el pla inclinat, la força F necessària per a elevar el cos és donada per la fórmula F = P sin a
circuit hidràulic
Física
Sistema de conductes i accessoris destinats a conduir l’energia per mitjà d’un líquid.
Enclou la bomba generadora de pressió, els reguladors, els filtres, els acumuladors, les vàlvules antiretorn, de seguretat, les electrovàlvules, etc Amb un sistema hidràulic hom aconsegueix una major agilitat en la transmissió del moviment, menys pèrdues per fregament i una acció que no pot ésser més potent i més elàstica que en un sistema mecànic equivalent
Carlo Ferrari
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic italià.
Doctorat al Politecnico de Torí 1926, hi fou professor d’aeronàutica 1933 i de mecànica aplicada 1948 Desenvolupà la seva tasca docent a les universitats de Brown i Nova York Els seus estudis se centraren en el camp de l’aeronàutica supersònica fregament, transmissió de la calor, distribució de pressions, turbulències, ones de xoc, etc i en el perfeccionament de l’helicòpter