Callositat

Definició i causes

Les callositats consisteixen en un engruiximent i un enduriment circumscrit de l’epidermis que es presenta en zones de la pell sotmeses a fregaments repetits o a una pressió persistent.

El fregament reiterat i la pressió contínua sobre la pell incrementen la regeneració de les cèl·lules epidèrmiques, les quals creixen de manera accelerada alhora que augmenten l’elaboració de ceratina, que és la substància que confereix duresa a la capa externa de la pell. Així, es produeix una acumulació de capes de cèl·lules mortes, amb un contingut alt de ceratina, que formen una àrea de pell gruixuda i endurida.

Les callositats apareixen sobretot en zones de la pell comprimides pel calçat, la qual cosa s’esdevé sovint quan hom utilitza sabates molt estretes, o de taló alt. Poden afectar peus normals, però de fet llur formació és afavorida per les deformitats que hi pugui haver, les dels ossos i les articulacions sobretot. Però també és possible que afectin qualsevol altra zona del cos sotmesa a pressió o fregament, com ara les mans de persones que les fan servir en feines dures.

Tipus i manifestacions

Segons el grau de pressió a què es troba sotmesa la pell, i la zona on es localitzen, es poden presentar dos tipus de callositats.

La tilosi o durícia és un tipus de callositat que consisteix en una àrea de pell engruixida, sense límits gaire precisos, més gruixuda al centre i més prima cap a les vores. Apareix en zones sotmeses a un fregament repetit, però que no es troben comprimides, com són les mans o les vores laterals dels peus.

L’heloma o clau ceratòsic, popularment anomenat ull de poll, és un tipus de callositat que forma una àrea de pell molt engruixida amb una zona central molt més dura, clarament diferenciada de la pell que l’envolta. En general, apareix en àrees circumscrites en què la pell és molt comprimida i no es pot expandir, i coincideix amb la localització dels ossos o les articulacions prominents del peu, tancat en una sabata ajustada. En el punt de més compressió, situat gairebé sempre al centre de la callositat, s’hi acumula un gran nombre de cèl·lules mortes, riques en ceratina, i per això l’àrea central és més dura. El desenvolupament d’aquesta zona central o nucli pot comprimir les terminacions nervioses i provocar dolor.

Tractament i diagnosi

Per tal d’eliminar les callositats, hom empra substàncies ceratolítiques com l’àcid salicílic que, aplicades damunt la pell engruixida, trenquen la ceratina i provoquen la descamació de la capa còrnia. En general, quan la callositat s’ha estovat amb el producte ceratolític, cal acabar de fer-ne la resecció amb un instrument especial.

Per evitar la formació de noves callositats, cal diagnosticar i corregir la causa que les desencadena. Simplement la inspecció del peu permet de diagnosticar-ne les deformitats. Però de vegades cal efectuar proves complementàries, com ara una radiografia o un fotopodograma, que és un estudi de les empremtes que deixen les plantes dels peus en caminar. La correcció dels defectes del peu pot evitar la formació de callositats. Quan els defectes no es corregeixen, és possible d’evitar el fregament del peu amb la sabata utilitzant coixinets o anells especials que s’apliquen sobre els punts prominents.

Si el peu és normal, la causa de la formació de callositats serà, probablement, l’ús de sabates inadequades. Per tal de prevenir llur presentació, cal utilitzar sabates amples, toves i de taló no gaire alt.