Resultats de la cerca

Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de SantPere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí…

El poble d’Olp s’aixeca a 1100 m d’altitud sota el Serrat Planell i a la dreta de la Noguera Pallaresa, passada la seva confluència amb el riu de Sant Antoni La primera notícia sobre el lloc d’Olp és dels anys 981-985 El castell és consignat ja en una convinença pactada l’any 1076, per la qual Ficapal definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell d’Olbe mentre rebia en feu el castell de Gilareny i la Vall Ferrera Per les convinences pactades al final del segle entre els dos comtes hostils, el castell d’Olp degué ser definit al comte de Pallars Sobirà, ja que l’any 1130 Artau III l’…

Germà de Pau Casals Deixeble del mestre Rafael Gálvez, estudià violí amb de Matthieu Crickboom Més tard, estudià composició al conservatori de Brusselles i es perfeccionà amb František Suchy a Praga Fundador del quartet de corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l’Orquestra Pau Casals, que a vegades dirigí Collaborà també en l’organització dels Festivals de Prada Compongué concerts per a violí i per a violoncel, una sonata per a violoncel i orquestrà diverses obres del seu germà, entre les quals El Pessebre 1960 i Himne a les Nacions…

El noucentisme s’oposa al Romanticisme, al modernisme i als corrents d’avantguarda posteriors per la seva cerca d’una mesura d’arrel clàssica Enfront dels excessos expressius i de la fantasia incontrolada de moviments contemporanis, els noucentistes cercaven un art racional i lúcid, atent també a les coses petites de la vida quotidiana En música la paraula no és tan utilitzada, però és evident que determinats compositors catalans de l’època escriviren la seva música, o una part, partint d’ideals anàlegs Potser el cas més clar el representa l’òpera El giravolt de maig , d’Eduard Toldrà, amb…

Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…

N'obtingué el títol el 1965 i es doctorà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, de la qual fou professor adjunt del departament de projectes arquitectònics entre el 1968 i el 1973 Fou l’arquitecte municipal de Valldoreix Sant Cugat del Vallès fins el 1970 Formà part del moviment arquitectònic anomenat Escola de Barcelona, generació d’arquitectes que destacaren entre el final dels anys seixanta i la primera dècada dels setanta, centrats bàsicament a Barcelona Es caracteritzen per una arquitectura d’autor, d’arrel mediterrània, de petits encàrrecs no oficials,…

És formada per onze músics que toquen els instruments següents el flabiol i el tamborí , tocats pel mateix instrumentista, dos tibles en fa, dues tenores en si, dos cornetins o trompetes en si, dos fiscorns , un trombó i un contrabaix El binomi flabiol-tamborí, base de la cobla, es dóna a tot Europa des de molt antic Al segle XIV hom troba cobles de joglars formades per tres o quatre músics La cobla catalana, a semblança del conjunt instrumental de vent que acompanyava la dansa alta europea del segle XV, té un instrument del registre tenor que ocupa la part central Pep Ventura 1818-75,…

Format a l’Escola Municipal de Música de Sabadell, estudià piano amb Ciprià Cabrané Deixeble de M Burgès a Barcelona en les disciplines d’harmonia i contrapunt, el 1915 es traslladà als Estats Units d’Amèrica, i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Es dedicà al piano i formà a Nova York un duet amb el violinista Xavier Cugat, amb l’èxit del qual anà a Hollywood a l’inici del cinema sonor Compongué música lleugera, feu orquestracions i dirigí orquestres Des de Washington escriví ballets, suites i operetes que s’estrenaren 1922-29 treballà en emissores…

Vida El 1929 fou un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona i el 1947 es feu membre de l’AFC a Barcelona, de la qual fou sotspresident 1951-52 La seves fotografies artístiques s’exposaren amb assiduïtat i aconseguí un bon nombre de guardons També practicà el fotoperiodisme per a diferents publicacions Membre de la Secció de Cinema Amateur del CEC, a mitjan dècada del 1960 inicià una sèrie de vuit curtmetratges en 16 mm intitulada Homes dels Països Catalans , que dirigí amb la collaboració dels també fotògrafs i tècnics Martí Gasull i Avellan, Pere Pol i Mas i Pere Barceló i…

El primer esment del lloc de Farrera és de l’any 908, en una permuta realitzada entre l’abat de Gerri i el comte de Pallars Al segle XI Farrera, Burg i Baén foren tinguts en feu del comte de Pallars Jussà successivament pel vescomte Isarn, el seu fill Guitard de Vallferrera i el seu net Tedball L’any 1120 el fill d’aquest darrer, anomenat també Tedball, heretà la Vall Ferrera en qualitat de feudatari de l’església d’Urgell, a la qual el seu pare l’havia llegat en alou Al primer terç del segle XII el domini eminent de Farrera ja havia passat als comtes de Pallars Sobirà, però en endavant s’hi…