Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
lapidari
El qui tenia per ofici tallar, polir i gravar pedres i gemmes.
basitonia
Botànica
Tendència de certs vegetals a la brotada de les gemmes de la base.
S'oposa a acrotonia
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…
espuntar
Agronomia
Eliminar la gemma apical d’una planta per aconseguir el desenvolupament vigorós de les gemmes laterals.
pala
Arts decoratives
Base o suport, generalment de metall preciós, on el joier encasta les pedres i les gemmes.
geòfit
Botànica
Planta les gemmes de la qual passen els períodes desfavorables (hivern, estació seca, etc) sota terra.
Els geòfits constitueixen una forma biològica, bé que inicialment foren són inclosos en els criptòfits criptòfit
serial
Botànica
Dit de les gemmes suplementàries que neixen l’una damunt de l’altra, sobre una gemma axilar.
empelt
Diversos tipus d’empelt
© Fototeca.cat
Agronomia
Part d’una planta amb una o més gemmes que s’insereix sobre una altra, anomenada patró.
estràs
Arts decoratives
Vidre especial, incolor o de colors, amb un elevat poder de dispersió, molt utilitzat per a imitar gemmes.
Té una duresa més baixa que el vidre convencional
criptòfit
Botànica
Planta amb les gemmes hivernals situades per sota del nivell de terra o bé submergides en l’aigua.
En el sistema de Raunkiaer, els criptòfits constitueixen una de les formes biològiques, bé que avui són subdividits en geòfits, helòfits i hidròfits