Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Francesc Branger
Pintura
Pintor.
Marxà de jove a París, com a treballador de correus, on descobrí el seu interès per la pintura El 1948 retornà a Prada, on s’installà definitivament per iniciar la seva trajectòria pictòrica Retratà els paisatges del Conflent amb una paleta de colors vius Juntament amb la seva esposa Madeleine, des del 1952 participà en l’organització del Festival Pau Casals, del qual fou director artístic 1968-80 Amb Robert Lapassat fundà la revista Conflent 1961, publicada fins el 1998 Evolucionà des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges Guanyà el prix des Genêts
Baldomer Asensi Blond
Hípica
Genet i organitzador de concursos d’hípica.
Debutà com a genet en un concurs celebrat el 1940 Durant deu anys participà en diversos concursos oficials, 31 d’àmbit internacional i més de 250 d’àmbit estatal A partir del 1957 es feu càrrec de l’organització i la direcció tècnica dels concursos hípics de salts d’obstacles del Reial Club de Polo de Barcelona Exercí com a cap de pista, president del jurat i també de jutge en concursos de salts d’obstacles internacionals i en la categoria A d’àmbit estatal Els anys seixanta obtingué en dues ocasions el trofeu del Club de Genets d’Espanya, i el 1972 es proclamà campió d’Espanya…
festes de Sant Joan
Folklore
Festes celebrades a Ciutadella (Menorca) amb una especial força i solemnitat, organitzades per la junta de caixers, antics obrers de l’església rural de Sant Joan de Missa
.
Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas La…
Emma Girau Cuxac

Emma Girau Cuxac
Federació Catalana d'Hípica / Rafael Lemos
Hípica
Amazona.
S’inicià en l’equitació el 1976 a l’Escola d’Equitació Tomàs de Barcelona i s’especialitzà en hípica de doma clàssica El 1980 integrà l’equip d’aquesta especialitat del Club Hípic Llavaneres Es proclamà campiona d’Espanya de doma clàssica en categoria juvenil 1982 També fou subcampiona d’Espanya de joves genets de doma clàssica 1983 Es proclamà dues vegades campiona de Catalunya de doma clàssica 1980, 1985 Assolí en aquesta mateixa competició i modalitat el subcampionat 1988 i tres medalles de bronze 1982, 1990, 1991 Treballà com a professora d’equitació de base al Club Hípic…
colcada
Folklore
A les festes patronals dels pobles de Menorca, comitiva a cavall formada per sis caixer
més un nombre indeterminat de cavaller
.
Va davant el flabioler , muntat en un ase anomenat popularment sa somereta , i és seguit successivament pel caixer fadrí amb la bandera, el caixer menestral, els dos caixers pagesos, la resta de cavallers ordenats de menor a major edat, el caixer senyor i el caixer capellà La indumentària dels membres de la colcada ha anat evolucionant segons l’època fins a fixar-se en la del començament del segle passat bicorn popularment, guindola , frac negre, guardapits, calçons curts, botes amb esperons, espasí corbat a la cintura i fuet a les mans, bé que alguns genets presenten detalls…
Club d’Equitació Torredembarra
Hípica
Club d’hípica de Torredembarra.
Fundat el 1992, fou impulsat pel genet Robert Pons Practica el salt d’obstacles, la doma clàssica i el concurs complet Té escola d’equitació que instrueix en les diferents modalitats hípiques També imparteix un curs de formació de tècnics d’equitació en conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural CAFEM Participa en el programa Galops, que completa el Pla de Tecnificació de la Reial Federació Hípica Espanyola Organitza clínics d’equitació, ofereix serveis de manteniment i rehabilitació de cavalls i doma de poltres Alguns dels genets i amazones formats al club…
Josep Canals Nolla

Josep Canals Nolla
Arxiu J. Canals Nolla
Hípica
Genet i entrenador de doma clàssica.
S’inicià en la doma clàssica a vint-i-tres anys Fou campió de Catalunya en la categoria de poltres de sis anys 2006 i del nivell Criterium Gran Premi 2008 Treballà com a professor al Centre Hípic Can Nicolau de Torrelles de Llobregat i a l’escola hípica Collserola de Sant Cugat del Vallès Creà la seva pròpia escola de formació de genets a les installacions hípiques propietat de Carles Torrell a Cardedeu Posteriorment, impartí classes de doma clàssica durant cinc anys al Centre Hípic Esparreguera Després traslladà la seva escola EDC Josep Canals al Club Hípic Llerona, a les…
Víctor Álvarez Díez

Víctor Álvarez Díez
Arxiu V. Álvarez
Hípica
Genet.
Aconseguí el títol de monitor d’equitació i el 1978 començà a exercir com a jutge de doma clàssica Deixeble de HerbertRehbein i George Theodorescu, guanyà el Campionat Internacional de races barroques nivell L 1999 Fou campió d’Espanya de doma clàssica de nivell Critèrium 1998, i aconseguí també el subcampionat d’Espanya de nivell absolut 1986, 1988 Fou campió de Catalunya de doma 1998 i de cavalls de pura raça espanyola nivell 2 1999 i nivell 1 2006 També fou subcampió de Catalunya de doma clàssica 2004, 2008 Propietari del Centre d’Ensinistrament Víctor Álvarez CAVA de Sant Martí Vell,…
gautxo | gautxa
Etnografia
Habitant rústic de les pampes sud-americanes dedicat a la ramaderia.
Els gautxos aparegueren en temps de la colonització espanyola Bons genets, feien vida nòmada i es llogaven com a peons de ramaders Llur vida, desordenada i de poca qualificació social, feu el mot gautxo sinònim de rodamon En esclatar el moviment emancipador, els gautxos s’ajuntaren als exèrcits que lluitaven per la independència, i la imatge pejorativa que hom en tenia fou substituïda per una altra de més positiva Aconseguida la independència, els gautxos s’installaren a les propietats i es convertiren en ramaders sedentaris, hàbils en totes les arts de la ramaderia i amb un…
quadrilla
Música
Dansa francesa, popular als segles XVIII i XIX, per a quatre o més parelles collocades davant per davant o formant un quadrat.
Es componia usualment de cinc seccions Le pantalon , L’été , La poule , La pastourelle i Finale , totes elles en compàs binari simple o compost i tempo ràpid Els noms d’aquestes seccions provenien de contradanses específiques i es continuaren mantenint amb noves músiques Les seves melodies eren majoritàriament adaptacions de melodies procedents del repertori popular o operístic El nom deriva de l’espanyol cuadrilla grup de genets, aplicat en els ballets francesos del segle XVIII al conjunt de ballarins que interpretaven una entrée Els conjunts de contradanses en aquests ballets…