Resultats de la cerca

Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i…

La capital és Viedma 24 346 h 1980 Limita al N amb la província de La Pampa, a l’E amb la de Buenos Aires, al S amb la de Chubut, a l’W amb Xile i al NW amb la província de Neuquén Forma part de la zona septentrional de la Patagònia, amb totes les seves característiques geològiques i climàtiques Els rius principals són el Negro i el Colorado els de la zona sud són endorreics La costa és alta i rocallosa l’únic port natural és el de San Antonio al golf de San Matías L’escassa població es dedica principalment a la ramaderia i conrea la vinya, oliveres i arbres fruiters

Entre les seves funcions hi ha l’estudi i l’exploració del sòl i del subsol per al coneixement de la geologia, la mineria, la hidrogeologia i aspectes ambientals Aquests estudis es recullen en la publicació de cartografies geològiques i temàtiques a diverses escales del territori de l’estat, i en la catalogació dels materials geològics susceptibles d’aprofitament o transformació industrial Al llarg de la seva història ha tingut diverses denominacions  Comisión del Mapa Geológico de España 1870-1910, Instituto Geológico de España 1910-27,  Instituto Geológico y Minero de España…

Es doctorà a la Universitat d’Oslo el 1946, i del 1947 al 1951 dirigí les investigacions geològiques a Grenlàndia Fou catedràtic de geologia de la Universitat de Chicago del 1952 al 1961, any en què es traslladà a la Universitat d’Uppsala Suècia, on dirigí un actiu grup d’investigació fins la seva jubilació, el 1983 És autor d’importants contribucions en el camp de la geologia estructural, sobre aspectes tals com la teoria matemàtica del plegament, l’efecte de la gravetat en la tectònica, i la modelització analògica i numèrica de la deformació de les roques Publicà, entre molts…

Com a principals causes geològiques intervenen la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, bé que hi ha també causes fisiogràfiques i climàtiques, com l’extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació i el percentatge d’infiltració i la quantitat d’aigua de pluja recollida Segons llur cabal, les deus són constants, variables, intermitents i fins i tot efímeres La composició química de l’aigua és en funció de la natura de les roques que travessa, i la temperatura és funció de la profunditat de la capa aqüífera Les deus d’…

Es llicencià en ciències geològiques el 1970 per la Universitat de Barcelona Obtingué el doctorat de tercer cicle per la Universitat de Dijon França el 1972, i es doctorà en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973 És professora de paleontologia a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1972 Ha treballat principalment en la morfologia, l’estructura i la repartició en l’espai i el temps de macroforaminífers del Cretaci i Terciari inferior, i la seva aplicació a la datació i caracterització paleoambiental dels sediments que els contenen Els treballs han estat…

Llicenciat en ciències geològiques per la Universitat d’Oviedo el 1970, és doctor en ciències per la Universitat de Salamanca 1974 Ha estat professor a Salamanca i a Oviedo i ha realitzat estades a les universitats de Yale i de Cincinnatti i al Virginia Polytechnic Institute Actualment és catedràtic de petrologia i geoquímica de la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat investigadora se centra en l’estudi de l’evolució dels terrenys metamòrfics de l’antiga Serralada Herciniana, en àrees del nord de Galícia i de l’oest de Castella també s’ha interessat pel massís de…

Deixeble de M Casteras i de P Souquet, de l’escola geològica de Tolosa Llenguadoc, és professor d’aquesta universitat Estudià la comarca del Maestrat i l’entroncament amb els Catalànids Recherches géologiques aux confins des Chaînes Ibériques et Catalane 1974, obra que, acompanyada d’un mapa geològic, omplí un dels buits més importants del mapa geològic de la península Ibèrica Aquesta obra fou precedida d’unes trenta-cinc notes prèvies sobre qüestions d’estratigrafia i d’esbossos paleogràfics i evolutius del conjunt muntanyós iberocatalà o de tot el nord-est de la península Ibèrica És coautor…

Educat a Edimburg, Moscou i Berlín, estudià també a Zuric i Viena economia i psicoanàlisi, la qual arribà a practicar professionalment a Palestina 1924-39 Des del 1939 residí als EUA Suggerí l’existència d’ones cerebrals característiques en els epilèptics Interessat per la cosmologia, emeté uns postulats molt controvertits per la ciència moderna suggerí que l’atmosfera de Venus podia ésser molt calenta 1950 la qual cosa fou confirmat en una prova espacial molt posterior suggerí que Júpiter emetia ones de ràdio 1953, tal com fou confirmat experimentalment el 1955, i proposà l’existència d’una…