Resultats de la cerca

Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb què Jesucrist instituí l’Eucaristia Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya Aragó, els monjos del qual el cediren a Martí l’Humà el 1399, i el 1437 fou donat per Alfons el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitats propis En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-lo també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals Sota la seva advocació fou creada la germandat del Sant Calze del Cos de la…

Estudià al seminari de Burgos 1939 i a Salamanca, on es doctorà en teologia 1948 Completà els estudis d’història eclesiàstica i civil a la Gregoriana de Roma i a Valladolid 1957 Tingué diferents càrrecs dintre la Germandat de Sacerdots Operaris diocesans vicerector del Collegi Espanyol de Roma i prefecte general d’estudis i fou professor a la Universitat de Salamanca, de la qual fou rector 1964-65 Era membre de l’Academia de la Historia 1960 i d’altres entitats científiques És autor de molts treballs històrics, sobretot entorn de Juan de Ávila i de la Universitat de Salamanca, temes de la…

El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317 En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d…

Impulsà els grups d’escalada del principi dels anys quaranta, i fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya 1940 i del Centre Acadèmic d’Escalada 1942, grup que presidí 1947-50 Obrí vies a la Bola de Partió Montserrat, 1940 i la paret nord del Mont Perdut Pirineus, 1941, i realitzà ascensions i travesses als Alps El 1947 fundà amb altres escaladors i muntanyencs la Germandat de Sant Bernat, grup creat per a realitzar rescats de muntanya Rebé la medalla de la FEM 1949 Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya fou collaborador de la Comissió de Refugis des dels anys…

Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de SantPere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una…

El 1768 ingressà a la Irmandade de São José dos Homens Pardos de Vila Rica, institució creada al voltant de l’església dels mulats de la localitat Els testimonis de l’època l’esmenten com a participant en diverses activitats musicals de la seva ciutat Destacà com a contralt, timbaler de la banda del regiment de Vila Rica i director de les festes religioses de la germandat a la qual pertanyia i de la Capitanía Geral das Minas Gerais Es conserven algunes de les seves obres religioses, les quals donen compte del domini del llenguatge musical clàssic que tenia Cal destacar Novena de…

Santuari situat a un quilòmetre de Pena-roja, al costat de la carretera que mena a Vall-de-roures, davant el pont que travessa el Tastavins Forma un conjunt arquitectònic amb l’església de Santa Maria del Riu o antic convent de l’orde de Calatrava Segons una antiga tradició local, al segle XIII fou trobada en aquest indret una imatge de la Mare de Déu, i seguidament se li va bastir una església en honor seu A la primera meitat del segle XIV existia la confraria de la Verge de la Font, la qual es fusionà el 1349 amb la germandat de la Mola de Mont-roig L’església actual del…

Fundador de la Companyia de Santa Teresa o de les Teresianes Estudià humanitats, filosofia, física, química i teologia als seminaris de Tortosa i de Barcelona 1854-66 El 1867 fou ordenat de sacerdot El 1871 dirigí l’Associació Catequística i diverses publicacions, com el setmanari El Amigo del Pueblo i la revista Santa Teresa de Jesús Precursor de l’Acció Catòlica, el 1873 fundà una associació dita més tard Arxiconfraria Teresiana, que arribà a tenir, en vida del fundador, unes 100 000 associades, i el 1874 el Rebañito del Niño Jesús com a branca infantil El 1876 fundà la Germandat…

Ingressà molt jove al convent de Sant Joan de Jerusalem El 1804 hom li oferí la direcció de l’hospital de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, on es traslladà amb un grup de noies, origen de la seva congregació En quedar la ciutat sota el domini francès, fou obligada a dimitir el seu càrrec El 1813 hi tornà i regí la borderia de l’hospital El 1825 donà forma definitiva a la seva congregació, aleshores regida per Tecla Cantí, amb dotze altres monges germana de la caritat de Santa Anna Del 1826 al 1829 presidí la germandat El 1834 fou empresonada per una suposada conspiració…

Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo batalla de Belchite Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre enquadrat en la 74 Divisió, en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa Operà encara a Pena-roja Tingué en total 316 morts Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de…