Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
freqüencímetre
Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del…
àncora de Marrel-Risbec
Transports
Àncora sense cep, d’acer dolç i ungles molt amples.
Els braços formen un angle agut amb la canya i poden girar uns 50° a banda i banda
efecte de Barnett
Física
Generació d’un moment magnètic en un cos ferromagnètic desimantat.
Té lloc quan hom el fa girar ràpidament L’efecte oposat és l' efecte d'Einstein-de Haas
arada de discs
Agronomia
Arada en què el grup de treball és constituït per un casquet esfèric d’acer, el disc
, i per una rasadora
, que substitueixen la rella, la ganiveta i la pala clàssiques.
El disc, en girar, obre el solc, i la rasadora, ultra mantenir net el disc, ajuda a tombar la terra
baldufa
baldufa1 3 1
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina per a fer forats de petit diàmetre en peces fetes de materials durs com el vidre o la terrissa.
Consisteix en una tija vertical que porta en un dels seus extrems una anella per on passa un cordill, i a l’altre, un portabroques i, prop d’ell, una peça de revolució de forma adequada - generalment una esfera o un disc amb vora ben gruixuda - que en giravoltar procura un bon moment cinètic circular a tot el conjunt Les dues puntes del cordill van lligades a banda i banda d’un travesser de fusta, que pel seu bell mig és traspassat perpendicularment per la tija, de manera que pot girar al voltant d’ella i lliscar amunt i avall de la seva llargada En fer girar el travesser, el…
llapis
Llapis
© Fototeca.cat
Tecnologia
Estri per a dibuixar i escriure, constituït per una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap del qual hom talla en punta a fi de deixar descobert l’extrem de la mina.
Actualment són emprats també llapis automàtics , generalment metàllics, en els quals hom fa avançar la mina fent girar un botó o pitjant un piu
adiadococinèsia
Patologia humana
Dificultat per a executar moviments oposats d’una manera ràpida i alternativa.
Hom l’explora fent girar ràpidament i alhora ambdues mans, i es fa palesa la impossibilitat de fer-ho És símptoma d’afecció cerebellosa
poltre
Poltre de la Torre de Londres
Steve Collis (CC BY 2.0)
Història
Cavallet de fusta en el qual hom subjectava el reu per sotmetre’l a certes tortures.
Les cordes que lligaven els membres del torturat solien ésser fixades a un torn que, en girar, tesava els lligams i produïa dislocacions i esqueixaments
reacció d’induït
Electrònica i informàtica
Fenomen que consisteix en una alteració del flux magnètic d’una màquina elèctrica, a causa d’una força magnetomotriu produïda pel corrent induït.
A les màquines de corrent continu, la reacció d’induït fa girar el camp principal i la línia neutra hom pot compensar bastant aquest efecte decalant les escombretes
saltar a corda
Jocs
Joc que consisteix a fer voltar, enlaire i a l’alçada d’una persona, una corda sostinguda pels extrems i a saltar-la cada vegada que toca a terra.
Pot fer girar la corda la mateixa persona que salta agafant-ne un extrem a cada mà, o bé dues altres persones agafant-ne un extrem cada una