Resultats de la cerca

Són molt nombrosos, a causa de la varietat de glúcids que presenten N'hi ha a la substància grisa del cervell i també a les membranes cellulars Llur funció és desconeguda, però té relació amb la transmissió nerviosa a la sinapsi

Hi ha dos tipus d’astròcits els astròcits de radiacions curtes , especialment abundants a la substància grisa, amb prolongacions de longitud aproximadament igual, i els astròcits de radiacions llargues , abundants a la substància blanca dels òrgans nerviosos, amb prolongacions de longitud variable

La femella és grisa i té una taca blanca entorn de l’ull És originari de la Xina, Japó i Sibèria i ha estat introduït a Europa com a ocell ornamental En alguns països europeus, hom el cria en llibertat, i nia als arbres

Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que…

Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea Ecofin acorden retirar la qualificació del Principat d’Andorra de paradís fiscal en la modalitat més lleu o “grisa” des del desembre de 2017, considerant que el país compta amb una jurisdicció cooperadora en matèria fiscal

Situació A uns 4,5 km de la carretera d’Igualada a Valls hi ha un trencall a mà dreta que al cap de dos quilòmetres mena al cim de la Tossa de Montbui A uns 614 m d’altitud cimeja un remarcable recinte format principalment per, d’una banda, una torre de defensa del segle X, de planta rectangular amb els angles arrodonits l’ermita preromànica de Santa Maria una cisterna i les restes de muralles en alguns indrets d’accés relativament fàcil Aquest conjunt segueix la configuració del turó encinglerat i constituïa un clos defensiu situat en una zona estratègica a l’extrem oriental de la serra de…

De repartició sud-americana, arriben a tenir unes mides considerables alguna espècie del gènere Lagostomus pot assolir 70 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua Són animals de pèl curt i suau, d’una tonalitat grisa fosca dorsal i blanca ventral, i solen construir caus

La femella és més grisa i no tan groga És molt apreciat com a ocell de gàbia, pel cant del mascle És migrador parcial, i habita a tot Europa, llevat de l’extrem nord És comú i sedentari als Països Catalans, on hivernen individus provinents de regions més fredes

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit variable i es presenta en agregats arronyonats És incolora, però també pot ésser blanca, grisa, groguenca i rosada Té esclat de vidre i fractura concoidal La densitat és de 2,7-2,8, i té una duresa de 2,5

Són animals de dimensions mitjanes, amb les potes curtes, les ungles desenvolupades no retràctils, la cua llarga i el color uniforme Cal destacar-ne la mangosta egípcia o icnèumon   Herpestes ichneumon , ja domesticada pels egipcis i única espècie autòctona d’Europa, amb poblacions a Andalusia, i la mangosta grisa índia Herpestes edwardsi