Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
funció
Música
Relació que un grau melòdic o harmònic estableix amb la resta de graus (el terme és especialment aplicat a la relació que estableix amb la tònica).
Cada grau melòdic té la seva funció en la tonalitat, i les notes cromàtiques s’entenen com a alteració d’un dels graus de la tonalitat que acompleix una funció en certa manera equivalent La funció dels graus harmònics depèn bàsicament de la seva fonamental, però pot veure’s matisada o modificada en més o menys proporció per la morfologia de l’acord Certes modificacions en l’estructura poden fer variar totalment la funció del grau harmònic i iniciar un procés de modulació El concepte de funció s’aplica específicament a la teoria harmònica de H Riemann, exposada en Vereinfachte Harmonielehre ’…
harmonia
Música
Ciència que té per objecte la formació i l’encadenament dels acords.
Al s XVII els músics començaren a extreure de l’escriptura polifònica al voltant de la monòdia els principis harmònics bàsics Les relacions harmòniques es manifestaren en les combinacions dels acords L’estudi de l’harmonia pot ésser dividit en tres grans apartats els acords i llurs característiques, la manera de realitzar-los i l’estudi de les notes estranyes a l’acord En el primer hom estudia la nomenclatura dels acords i llur classificació en consonants i dissonants Això ha estat en evolució constant, puix que la noció de consonància i de dissonància ha variat molt al llarg de la història…
veu de pit
Música
Registre greu de la veu (veu 1).
Es parla de veu de pit quan, amb relació a la seva qualitat tímbrica, en una veu predominen els harmònics greus Pel timbre s’oposa a les categories de veu blanca, veu clara, veu engolada i veu bitonal i, pel registre, s’oposa a la veu de falset i a la veu de cap
bol cantador
Música
Instrument de fricció utilitzat en el ritual xamanístic.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Consisteix en un bol de metall que en ser fregat per una mà de fusta semblant a una mà de morter produeix una rica gamma de sons harmònics ondulants Conegut també amb el nom de campana tibetana, la tradició prescriu que es fabriqui amb un aliatge de set metalls, cadascun representatiu d’un planeta
flautando
Música
Recurs tímbric emprat en alguns instruments de corda per a obtenir un so més o menys semblant al de la flauta.
Als instruments d’arc, aquest so s’obté passant l’arquet més lluny del pont del que se sol fer en l’execució normal De fet, s’arriba a passar lgairebé sobre l’extrem inferior del diapasó, i en la partitura s’indica amb l’avís sul tasto o sulla tastiera Altres instruments de corda pinçada obtenen timbres flautats amb la producció d’harmònics, com en les guitarres, les arpes i els saltiris
corda simpàtica
Música
En els cordòfons que en tenen, cadascuna de les cordes que, sense ser tocades, sonen en ser excitades per la vibració d’altres que sí que ho són (fregades, polsades, percudides, etc.).
Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar
forma musical
Música
Mode d’organització d’una idea musical segons un determinat ordre o sistema que permet de copsar l’obra en la seva totalitat.
La característica principal de la forma és la unitat assolida mitjançant diversos elements melòdics, harmònics i rítmics o determinades combinacions vocals i instrumentals L’obra pot ésser individualitzada formalment gràcies a un ritme, a una tonalitat o a la repetició de motius melòdics o rítmics Segons HRiemann, la paraula forma té dues accepcions la primera té el sentit d’estructura o de pla de composició en les formes abstractes lied , sonata, etc, i la segona, com a gènere musical en les formes concretes estudi, concert, toccata , etc
Boris Aleksandrovic Aleksandrov
Música
Compositor i director rus, fill d’Anatolij Nikolajevic Aleksandrov.
Es graduà al Conservatori de Música de Moscou el 1929 i fou director musical del Teatre de l’Exèrcit Roig 1930-37, i també d’altres conjunts vinculats a l’exèrcit Es dedicà a gairebé tots els gèneres, des de la comèdia, la música vocal i coral fins al ballet, la música incidental i per a orquestra Són especialment interessants els tractaments que en la seva obra feu dels paràmetres harmònics i també d’altres llenguatges, com per exemple el jazz o la música folklòrica
multifònic
Música
En alguns instruments de vent, so compost en el qual es distingeixen diferents notes simultànies.
Mitjançant tècniques especials d’emissió, alguns instruments aeròfons poden deixar sentir sons diferents superposats Es tracta d’un recurs que aprofita la diferenciació auditiva dels sons parcials no harmònics, els quals tendeixen a sentir-se separats de l’espectre tímbric d’una nota en concret Amb embocadures i digitacions especials, es reforcen aquests sons a fi que se sentin com a acords més o menys dissonants Emprats com a efectes expressius, els multifònics han estat utilitzats per molts compositors i intèrprets del segle XX
trompeta
Trompeta
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica i de metall que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades i de secció cilíndrica en dues terceres parts i cònica al pavelló.
El tub sol tenir un metre de llargada És molt antiga, i ha tingut funcions sagrades, militars, fúnebres i solemnes N'hi ha dues modalitats la simple, que només dóna la sèrie d’harmònics del so fonamental, i la cromàtica o de pistons Dins la primera modalitat hi ha la corneta militar La trompeta de pistons, inventada per Blühmel i Stölzel al començament del s XIX, pot executar totes les notes de l’escala cromàtica Els tipus més utilitzats en l’orquestra són la de si bemoll i la de do trompeta © Fototecacat