Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
atenolol
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 147°C.
És un blocador cardioselectiu dels receptors β-adrenèrgics que no presenta efecte antiarrítmic de tipus quinidínic És emprat en medicina en el tractament de la hipertensió El seu temps de vida mitjana en sang és de 5-6 hores
aldosteronisme primari
Patologia humana
Síndrome atribuïda a la formació excessiva d’aldosterona com a conseqüència d’una lesió tumoral (adenoma, carcinoma) o hiperplàsia de l’escorça suprarenal.
L’estímul per a la producció excessiva d’aldosterona és a la suprarenal mateixa Es caracteritza per la presència d’hipertensió arterial diastòlica, poliúria resistent al tractament amb hormona antidiürètica, feblesa muscular i alcalosi hipopotassèmica S'anomena també síndrome de Conn
síndrome de l’apnea del son
Medicina
Malaltia descrita al final del segle XX i d’alta prevalença, que cursa, durant el son, amb episodis repetits d’obstrucció de la via aèria superior.
En causar hipoxèmia i hipercàpnea progressives provoca un increment compensatori de l’esforç inspiratori que desperta el pacient i restaura la permeabilitat aèria Durant el son, els músculs dilatadors de la faringe que han de permetre el pas d’aire durant la inspiració disminueixen la seva activitat i, per tant, augmenta la resistència al pas de l’aire, i si s’arriba a una disminució massa important del diàmetre de la faringe apareix l’apnea del son Tot i que l’etiologia no és gaire coneguda, poden ser-ne factors afavoridors l’obesitat, un coll curt, la hipertròfia amigdalina i qualsevol…
bradicàrdia sinusal
Patologia humana
Bradicàrdia ocasionada per un ritme sinusal lent.
Es veu sovint en persones sanes i atlètiques i en el puerperi, sense cap significat patològic, però també s’associa a certs estats morbosos, com en l’infart de miocardi i altres trastorns cardíacs, al mixedema, a la hipertensió endocranial, a la icterícia, etc
amilorida
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 241°C i que té per fórmula
És un diürètic estalviador de potassi, que potencia l’efecte de les tiazides La resposta màxima es produeix després de quatre hores de l’administració i la durada de la seva acció és de 12 hores És emprat en el tractament de la hipertensió
calciantagonista
Medicina
Medicament antihipertensiu que provoca una vasodilatació en impedir el pas dels ions de calci a través de la membrana del múscul llis de la paret arterial i del múscul cardíac.
Actua sobre les artèries petites i pot tenir efectes secundaris com ara edemes malleolars, rubor facial i cefalea Per la seva acció sobre el múscul cardíac, la principal indicació és la hipertensió arterial associada amb patologia cardíaca, com isquèmia coronària, extrasístoles ventriculars, fibrilació auricular i taquicàrdies paroxístiques supraventriculars
coartació de l’aorta
Patologia humana
Estenosi de l’artèria aorta, gairebé sempre per sota del naixement de l’artèria subclàvia esquerra.
La circulació sanguínia dessota la zona estenosada és mantinguda gràcies a les anastomosis entre les artèries subclàvies i intercostals Clínicament no sol manifestar-se fins després dels deu anys, i el signe més característic és una hipertensió arterial als braços amb una tensió normal o baixa a les cames
hidroclorotiazida
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 273-275°C.
Pertany al grup de les tiazides, actua inhibint la reabsorció de sodi en el túbul distal i també produeix relaxació de la musculatura llisa dels vasos perifèrics Hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap de quatre hores En medicina és emprada com a diürètic en el tractament de la hipertensió
clortalidona
Farmàcia
Química
Substància estructuralment semblant a les tiazides i amb propietats diürètiques similars.
Es presenta en forma de pólvores cristallines de color blanc que es fonen amb descomposició aproximadament a 220°C Inhibeix la reabsorció dels electròlits pels túbuls renals, fet que augmenta l’eliminació del sodi, del clor i de l’aigua En medicina és emprada com a diürètic i en el tractament de la hipertensió
diazòxid
©
Farmàcia
Química
Derivat tiazídic.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 330°-331°C Pot ésser administrat per via oral o intravenosa essent la biodisponibilitat oral del 100% Produeix vasodilatació per acció directa sobre la musculatura llisa vascular Hom l’administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica