Resultats de la cerca

Els anys 1982 i 1983 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc, fet que li permeté fer el salt al Campionat del Món de la mateixa cilindrada El 1989 guanyà el seu primer gran premi a França L’any següent guanyà quatre proves Iugoslàvia, França, Suècia i Txecoslovàquia, i quedà subcampió amb Honda, i el 1991 aconseguí el tercer lloc del Campionat del Món de 250 cc És l’únic pilot que guanyà les 24 Hores de Montjuïc i del Circuit de Catalunya Es retirà el 1993 El 2009 fundà el Team Softonic Cardús

Debutà en la competició el 2002, en la Copa Rieju L’any 2005 fitxà per l’equip BQR de la mà de Raúl Romero i disputà diverses proves del Campionat d’Espanya de velocitat de 125 cc i quatre proves del Campionat d’Europa de la categoria El 2006 fou subcampió d’Espanya de 125 cc i debutà en el Mundial de 125 cc El 2007 signà per Repsol Honda Júnior Team i, el 2009, per Blusens Aprilia L’any 2011 disputà el Campionat del Món de Moto2 amb l’equip Team Pons 40 HP Tuenti Aconseguí la primera victòria de la categoria en el GP d’Espanya 2013

Professional des del 2002, que competí en 125 cc amb l’equip Derbi al Gran Premi de Jerez, l’any següent guanyà el Gran Premi del Brasil en aquesta mateixa categoria El 2005 passà a 250 cc amb l’equip Honda, i el 2006, també en 250 cc, fitxà per Aprilia i aconseguí dos títols mundials consecutius 2006 i 2007 L’any 2008 canvià d’escuderia Yamaha i de categoria MotoGP, en la qual guanyà el Campionat del Món els anys 2010, 2012 i 2015, i obtingué el subcampionat en les edicions del 2009, 2011 i 2013 El novembre del 2019 anuncià la retirada de la competició

El 1888 John Kemp Starley construí un automòbil elèctric, però aquesta idea no prosperà El 1919 fabricaren un automòbil de 8 CV, molt barat, que constituí el primer èxit de l’empresa en el món de l’automòbil, però els èxits més grans de la marca han estat els vehicles tot terreny Land Rover i Range Rover , el primer dels quals fou començat a fabricar el 1948 Es fusionà en el Rover Group el 1963 amb Leyland Motors Ltd i Triumph Motors Ltd, i posteriorment en el British Leyland Motor Corporation 1967, bé que la marca i el grup s’han mantingut Associat els anys vuitanta amb Honda…

En la seva primera edició constà de curses en les categories de Fórmula 3 i Fórmula 2, els guanyadors de les quals foren el britànic Mik Beckwith al volant d’un Lola-Ford i l’australià Jack Brabham Brabham-Honda, respectivament El 1967 els guanyadors foren el francès Henri Pescarolo Matra-Cosworth i el britànic Jim Clark Lotus-Cosworth El 1968, la darrera edició, només constà de prova de Fórmula 2, que fou guanyada per l’escocès Jackie Stewart Matra-Cosworth Durant la seva existència també portà adjunta la denominació Trofeo Juan Jover i, a partir del 1968, prengué el nom de Copa…

Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya de motocròs, un en 80 cc 1989 i dos en 250 cc 1993, 1994 A més, guanyà les edicions del Trofeu San Miguel de 80 cc 1990 i de les 24 Hores de Ciclomotors de Parets 1992 Fou campió d’Europa en 250 cc 1996 i campió d’Espanya SX en 250 cc 1997 i MX1 2005, 2006, després de superar una greu lesió que patí al final del 1996 Guanyà set vegades consecutives el Campionat d’Espanya de motocròs en 250 cc 1997-2003 Quedà tercer en el Mundial de motocròs de 250 cc 2002, fou subcampió del món de 650 cc 2003 i es convertí en el primer català que guanyà un Gran…

El 1996 debutà en el campionat del món, on seguí una trajectòria fulgurant amb una moto Aprilia fou campió del món de 125 cc l’any 1997, subcampió del món de 250 cc el 1998 i campió del món de 250 cc el 1999 El 2000 fitxà per l’equip Honda, en 500 cc, amb el qual fou subcampió del món en la primera temporada, i el 2001 assolí per primera vegada el títol mundial de la màxima categoria en guanyar 11 dels 16 grans premis del campionat A 22 anys, Rossi es convertí en el pilot més jove que ha aconseguit els títols en les tres categories La temporada 2002, confirmà l’hegemonia en…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

S’inicià en curses fora d’asfalt i, a catorze anys, participà en el Critèrium Solo Moto de velocitat en 125 cc i guanyà el Campionat de Catalunya de Supermoto en 80 cc El 1995 debutà en el Campionat del Món de velocitat i disputà quatre Grans Premis en la categoria de 250 cc A partir del 1997 disputà el Mundial de Supersport, i el 1998 debutà en les superbikes en el Campionat d’Alemanya professional El 1999 aconseguí la primera victòria en el Mundial de Supersport al circuit italià de Misano El 2000 fitxà per Ducati, i l’any següent disputà el seu primer Mundial de superbikes i es convertí en…

Guanyà set vegades el Campionat d’Espanya d’enduro 1979-85 i fou segon dues vegades 1988, 1989 Guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya de 600 cc 4T 1991, 1993, 1994 Fou subcampió del món per equips en els Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE a la Cerdanya 1985 Participà en el Campionat d’Europa d’enduro de 500 cc 1980 Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1983 L’any 1984 inicià la seva participació en els raids africans guanyà el Ralli de Tunísia 1987 i fou segon en el París-Dakar 1990 amb l’equip Yamaha, en què assolí la millor posició per a un pilot català fins en aquell moment Guanyà els…