Resultats de la cerca

Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb un primer premi el 1911 Debutà als Concerts Lamoureux i formà part de l’orquestra de la Societat de Concerts com a violoncel solista El 1926 es presentà als EUA en un concert amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski Participà en concerts per Europa, Amèrica, Rússia i la Xina Del 1942 al 1963 exercí la docència al Conservatori de París Fou el primer intèrpret del Concert per a violoncel de P Honegger 1930, del qual feu un enregistrament discogràfic, i del Concert núm 1 de Milhaud 1935, així com de la…

Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther El 1911 interpretà L’horizon chimérique , cicle de quatre cançons que G Fauré li dedicà Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G Fauré, C Debussy, M Ravel, D Milhaud o F Poulenc A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger També destacà en el lied , amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX Estrenà diverses composicions…

Estudià piano amb L Rosay i teoria i harmonia amb A Sas, a Lima 1934-39, i composició amb R Holzmann al Conservatori Nacional de Música 1945-50 El 1957 anà a París, on fou deixeble d’Arthur Honegger Rebé diversos guardons, com ara el Premio Juan Landaeta al II Festival LatinoAmericano, a Caracas 1957 Fou professor de composició al Conservatori de Lima i a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Fou director del Conservatori Nacional de Música 1973-76, el 1999 fou elegit director general Durant el període 1953-64 exercí la crítica musical en el diari Comercio de Lima Iturriaga…

Estudià història de la música amb K Nef a la Universitat de Basilea i composició amb A Honegger a París, i fou deixeble de W Courvoisier, H Röhr i C Orff a Munic Com a compositor, es dedicà sobretot a la música escènica òperes, ballets i música incidental Fou reconegut essencialment com a autor d’òperes, escrites majoritàriament per a la ràdio i la televisió, amb un estil que fusiona el llenguatge verdià i el colossalisme d’Orff Exercí la docència en diferents centres europeus d’ensenyament musical, com ara la Hannover Hochschule für Musik 1963-75 El 1967 li fou concedit el Prix…

La forma del poema simfònic és totalment lliure pel que fa a la quantitat de moviments i estructura interna, però sol centrar-se a l’entorn d’un tema principal un personatge Till Eulenspiegel, de Strauss, un lloc Il vecchio castello , o Quadres d’una exposició , de Musorgskij, i fins i tot una obra literària o pictòrica FLiszt fou el creador del gènere derivat de la música programàtica amb Ce qu'on entend sur la montagne 1848 s’han destacat també Musorgskij Una nit a la muntanya pelada , Rimskij-Korsakov Antar , BSmetana Má Vlast , César Franck Le chasseur maudit , 1882 i, sobretot,…

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla d’A Cortot piano i Hettich cant Debutà el 1919 amb l’estrena d’obres de G Fauré El 1922 estrenà la Chanson hébraïque i les Chansons madécasses de M Ravel, que enregistrà el 1932 acompanyada pel mateix compositor El 1926 estrenà els Chants d’Auvergne de MJ Canteloube de Malaret Especialitzada en la cançó francesa del segle XX, fou la intèrpret referencial d’autors com D Milhaud, L Aubert o M Ravel, a més de M de Falla, a qui conegué durant la gira que el 1928 realitzà per Espanya S’exilià de França entre els anys 1939 i 1947, i arribà a cantar…

Fill d’una família humil, a catorze anys començà a estudiar música i violí de manera autodidàctica El 1930 aconseguí ingressar al Conservatori d’Estocolm, on romangué fins el 1939 Fou deixeble d’O Olsson i KB Blomdahl i estudià violí, viola, contrapunt i harmonia Durant aquests anys d’estudiant començà a compondre Entre les seves primeres obres figuren Dues elegies per a violí i piano 1934, Sis cançons 1935 i Fantasia per a viola 1936 El 1939 guanyà una beca per a estudiar a París, però no hi romangué gaires mesos, perquè aquest mateix any fou acceptat com a primer viola de l’Orquestra…

Estudià al Conservatori de Leipzig amb H Grabner i L Weninger entre el 1928 i el 1932 i posteriorment ho feu a Viena amb E Wellesz Un cop acabada la seva formació, decidí enfocar la carrera musical cap a la composició i es traslladà a París, on entrà en contacte amb A Honegger i H Villa-Lobos, entre d’altres De retorn a Noruega, collaborà amb Ràdio Oslo, impartí classes i exercí de crític musical i de pianista Gran estudiós del folklore noruec, reuní i arranjà una bona collecció de melodies populars en Melodies de Hardanger El seu catàleg, ampli i variat, sofrí una notable…

Es formà a Bratislava, on estudià composició amb A Moyzes i musicologia a la Universitat Comenius Del 1937 al 1939 assistí a les classes magistrals de V Novák al Conservatori de Praga Treballà a la ràdio de Prešov 1939-45 i a la de Košice 1954-51 El 1952 es feu càrrec de l’Orquestra Filharmònica Eslovaca de Bratislava, i del 1968 al 1984 ensenyà a l’Acadèmia de Música de la ciutat En la seva obra predomina el lirisme colorista, típic del postromanticisme nacionalista, amb línies melòdiques de volguda expressivitat i un cromatisme exaltat semblant al d’A Honegger La influència de…

Fou, amb Èsquil i Eurípides, el principal exponent de la tragèdia grega De la seva obra en resten només un drama satíric gairebé sencer i set tragèdies completes Segons un biògraf seu, Sòfocles mostrà de molt jove un gran talent musical, i és presentat com un bon intèrpret de cítara Sembla, no obstant això, que en l’obra del poeta, les intervencions musicals, reduïdes a les formes monòdica i coral, se circumscriuen a subratllar moments de dolor o d’alegria inconscient Nombrosos compositors s’han basat en les tragèdies de Sòfocles Pel que fa a les òperes, cal esmentar les versions d' Antígona…