Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
llombard | llombarda
Història
Nom amb què eren coneguts fora d’Itàlia els mercaders i banquers italians, que acapararen en bona part el comerç i la banca internacionals des del s. XII fins al XIV, en els quals els altres països europeus aconseguiren un desenvolupament econòmic important.
Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts…
donatiu
Història
A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per a subvencionar el rei o cobrir càrregues públiques.
Era fixada un cop s’havia arribat a un acord sobre totes les qüestions pendents tractades a la cort Per a l’aprovació era necessària la majoria de vots L’exacció i l’administració dels imposts necessaris per a pagar el donatiu anava a càrrec de la diputació o generalitat corresponent
Maximilià I de Milà
Història
Duc de Pavia (1499-1512) i duc sforzesc de Milà (1512-15).
Fill de Lluís I, recuperà el ducat als francesos, però es féu impopular pels imposts i per la seva vida irresponsable Forçat a recloure's a Novara pels francovenecians 1513, fou salvat pels suïssos Després de la batalla de Melegnano hagué de cedir el ducat a Francesc I de França
Teodosi III
Història
Emperador d’Orient (716-717).
Recaptador d’imposts a la Mèsia, fou proclamat emperador per les tropes del tema d’Opsíkhion, que destronaren AnastasiII En no ésser reconegut, però, per les milícies de l’Àsia, que aclamaren com a emperador Lleó II, fou destronat i confinat en un monestir 717, on morí al cap de cinc anys
base imposable
Economia
Dret fiscal
Quantia del capital, de la renda, utilitat o despesa, que ha estat fixada legalment i sobre la qual recau un tribut determinat.
Normalment és establerta per la declaració del contribuent, però també pot ésser-ho automàticament a partir d’altres imposts ja fixats, a través d’estudis objectius fets per organismes mixts del fisc i dels contribuents que assenyalen uns mòduls uniformes per a cada fet imposable, o directament per la mateixa administració sistema de jurats tributaris
avantatge accessori
Economia
Remuneració extrasalarial, normalment en espècie, que empreses grans faciliten, contractualment, a llurs empleats, com addició a la retribució principal.
N'hi ha moltes modalitats cotxe privat als dirigents, vacances subvencionades, sanitat privada, plans d’inversió en valors, educació dels fills, etc Per tal com constitueixen un desviament de la pressió fiscal ingrés superior al que correspondria si fos en metàllic, deduïts imposts, han adquirit una gran difusió i augmenta llur pes relatiu en la remuneració total
‘Umar II
Història
Nom amb què és conegut a l’Occident ‘Umar ibn ‘Abd al-Azīz, califa omeia (717-720).
Governador d’al-Ḥijāz durant el califat del seu antecessor, un cop califa es negà a continuar les guerres d’expansió de l’islam A l’interior, intentà de resoldre el desequilibri econòmic que suposava la diversitat d’imposts deguts per musulmans i no musulmans i portà a terme diverses i impopulars reformes fiscals El succeí Yazīd II
Anastasi I
Història
Emperador romà d’Orient (491-518).
De la família valentinianoteodosiana, aconseguí la corona gràcies al seu casament amb Ariadna, vídua de l’emperador Zenó Derrotà la revolta dels isauris Introduí importants reformes administratives simplificació del sistema corporatiu, abolició de certs imposts, crèdits a empreses privades, etc Fou monofisita i perseguí els ortodoxos, fet que provocà les revoltes de Vitalià 513 i 515
Qaslari Abraham ben David
Història
Judaisme
Jueu, fill del metge David des Castlars; s’establí a Besalú i fou metge de la família reial.
L’any 1320 obtingué l’exempció d’imposts, confirmada el 1328 i el 1336 És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Boḥan S'han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349
metec
Història
A la Grècia antiga, nom donat als estrangers que residien, d’una manera estable, en una ciutat.
Hom sap que a Atenes no podien participar en la vida política ni tampoc ostentar càrrecs polítics Eren obligats a pagar alguns imposts per poder residir a la ciutat, exercir-hi el comerç, etc, i constituïen, generalment, un percentatge elevat en el conjunt de la població Actuaven en diverses professions ceràmica, banca, comerç, oficis liberals i solien viure al Pireu